Són les 7 a.m. i em decideix a passejar el meu gos abans d’anar a la feina. Hi ha una llum espectacular que travessa el carrer. Respire com ho fan als anuncis la gent relaxada i sent la rosada als arbres, s’olora tímidament a terra i a mar. El segon pense que són il·lusions i la veritat és que fa més olor d’abonament que a mar. Coses de viure prop de l’horta, no em queixe, la veritat és que m’estime molt l’abonament.

Al carrer hi ha molt poca gent. Tan poca que em dóna per pensar que aquest no és un barri obrer, d’aquests que matinen molt. Mentre camine pense en la nocturnitat del barri i en com aquesta desenvolupa la cultura o si està arrasant-la. Tot està tancat excepte els forns, la tenda de Maite i Javi i algun bar amb més olor a anís que a café. Poc deu faltar perquè entren a treballar les tres Nati i deixen el barri impol·lut de la nit passada, les tres amb els seus carros desfilant cap a la batalla enfront del fem. Cigarret per ací, paperet per allà, un fileret de merda oblidada per la desídia.

Al carrer només hi ha algunes persones que com jo trauen als gossos o estudiants esgotades que van camí a la biblioteca. Fresco fa les seues coses. A la meua bossa només porte la BE, així que busque al meu voltant fins que trobe un paper d’aquests que diu: Pepe compra casa ¡Urgente! És una delícia combatre els excrements i l’especulació alhora. En tornar a casa, la trobe a Ella, sempre Ella en una finca o altra dels carrers propers al meu, ara a la meua escala, treballant abans que desperte la gent netejant de dalt a baix les escales. Sempre, Ella i jo, creuem unes paraules, paraules que parlen de feina, de conciliació, d’esgotament, paraules amb l’estima que es tenen les persones que comparteixen son i dilema laboral. M’estime molt l’olor d’allò que utilitza per a netejar. L’escala està brillant i li demane disculpes per passar per sobre el pis banyat, dues vegades, perquè entre a deixar al pelut i surt a treballar. Ella riu. Riu mentre neteja a les 7 de la matinada. Cigarret per ací, paperet per allà, un fileret de merda oblidada per la desídia.

Hi ha molta saviesa al seu somriure i mai s’escriurà sobre els seus ensenyaments, ni tan sols als sobres de sucre. Riu perquè sap que em fan també olor les mans a lleixiu. M’agradaria tenir temps per seure una estona amb Ella, en eixa calma matinal. Voldria saber quines coses pensa mentre renta cada escaló de cada finca, les històries que tindrà, i sobretot que fa fora del temps de les escales. M’agradaria contar-li que faig l’intent d’escriure, i que moltes coses les pense i desenvolupe mentre faig cafés, netege taules… Cigarret per ací, paperet per allà, un fileret de merda oblidada per la desídia.

Voldria contar-li que odie el filet dels sobres del te ben enrotllats a la maneta de les tasses, tant com m’imagine que ella detesta la publicitat reballada per fora de les bústies al costat d’una paperera buida. Preguntar-li que pensaran les Nati de tot açò, dels cigarrets i de la merda… Però voldria dir-li també que quan netege, sent com si netejara part d’aquest món i quan servisc… La veritat és que amb el café a les persones se li pot tocar l’ànima. M’estimaria molt preparar un café per a les quatre. M’agradaria saber que sent Ella rentant per a la resta. Infeliçment, no s’atura el dia, no hi ha temps perquè el món interactue, ja tenim les hores al damunt. El temps s’ha convertit en un voyeur de vides a càmera ràpida. Com sempre passe amb la meua bicicleta, mentre li desitge de tot cor, enyorant el seu pensament per aquest segle, que tinga un bon dia i de moment res més.