Monstruas i centauras

o com analitzar el temps present amb ull clínic

Llegir a Marta Sanz és tot un plaer. Un plaer en tots els sentits. L’autora demostra un domini del llenguatge com en pocs textos ens podem trobar. Si existeix la paraula precisa per a designar un concepte, situació o idea, no es preocupen que l’autora no dubtarà a emprar-la amb pols d’orfebre. Un plaer per a l’intel·lecte. Llegir a Marta Sanz és un plaer també per a l’oïda, ja que les seues paraules salten i dringuen per les nostres pupil·les una vegada assimilades i es llisquen per les cavitats oculars acariciant-les fins als timpans. Llegir a Marta Sanz és també un estímul per a la vista, ja que l’aclareix i aguditza i ens fa percebre la realitat en tecnicolor, atrapant la nostra atenció.

Marta Sanz ha escrit un llibret xicotet dividit en tres parts i 25 reflexions sobretot el que hem viscut aquest últim any

Marta ha escrit un llibret xicotet, per a portar a la butxaca de l’abric i consultar quan la realitat ens col·lapsa l’olfacte. Un llibret dividit en tres parts i 25 reflexions sobretot el que hem viscut aquest últim any. L’any de la vaga feminista del 8M, l’any del #MeToo, l’any de la manada i de la carta de les nostres camarades franceses. L’any de les portaveus i de mossegar la poma. L’autora no pot evitar expressar les seues contradiccions, reflexions i sorpreses davant tots aquests esdeveniments.

Arranca amb la manifestació del 8M agafada del braç de la seua amiga Elvira i de Vulvita Palpita:

“Estas páginas nacen del desconcierto que provoca la saturación informativa. Estoy expuesta a tantas fuentes que ya no sé casi nada. Estas páginas son el resultado de leer unos pocos periódicos (muy pocos) durante los meses de febrero y marzo de 2018”.

Durant aquest breu, insistisc, títol l’autora no aspira a assentar dogmes de fe, ni tan sols a fer una anàlisi profunda de cadascun dels esdeveniments que hem viscut durant el passat 2018 (impossible fer, si més no, un breu acostament en 131 pàgines); sinó que pretén assenyalar-nos amb el dit, fites sobre les quals reflexionar, reconeixent els nostres privilegis, bé siga com a homes en un sistema patriarcal, classe mitjana en un sistema classista, heterosexuals o cis en un sistema LGTBI+fòbic, blanques en un sistema racista, europees en un sistema xenòfob.

“Hay personas que reformulan sus prejuicios a través de las noticias; hay personas que los afianzan; hay personas que, con sus prejuicios, se defienden de noticias que cada vez lo son menos. Así que estas páginas se componen del jugo gástrico con el que he digerido el #MeToo, la carta de las intelectuales francesas y la huelga feminista de 2018. Son reflexiones dispersas y posibles vías de trabajo. Balizas. Puntos que se señalan en el mapa del tesoro. Las marcas que deja una goma de borrar cuando se ha escrito mal, a lápiz, una letra. Correcciones y frases”.

L’autora ens convida a llegir, ens convida a pensar, ens convida a conéixer, a analitzar i a repensar. Ens convida a llegir a autores, a descobrir a les que ens proposa i a altres noves. És tremend el llistat de les autores més rellevants per a ella i encara es disculpa de no conéixer les salvatgement oblidades africanes. Jo afegiria a les companyes de l’altre costat del globus, a les asiàtiques, altres sagnantment ocultades.

Llegir a Marta és fer un poc cas a Hipatia: “Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar”. Passen i lligen (pensen).

Alodia Clemente

La Rossa. Llibres en femení

C/ Enric Navarro 26
688 92 75 73

@libreriaLaRossa

librerialarossa

També pot interessar-te