Les feministes recordarem l’any 2018 com un punt d’inflexió de les nostres lluites. Arreu del món, col·lectius de dones es mobilitzaven. Aquestes mobilitzacions van tenir un fort impacte a l’opinió pública internacional, però també, en diferents espais socials i la festa gran de la ciutat de València no va ser aliena a aquesta revolució sexual.

Les Falles, com qualsevol altra tradició o festa popular, no són neutres, en elles queden reflectits els valors socials, morals i, per descomptat, de gènere dels grups dominants. Així és com, si ens apropem a aquestes amb una mirada feminista, trobem coses molt interessants.

Una festa no sols és el desenvolupament del “ritual”, sinó l’organització i gestió d’aquest durant tot l’any. Així doncs, vegem que l’any 2019 el 88% dels casals fallers estan liderats per homes mentre que un 12% són presidentes. Contràriament, si observem les dades de les delegacions d’infantils, veurem que aquest percentatge és l’invers, un 88% de dones i un 12% homes. Aleshores, els papers socialment visibles i públics i amb més prestigi festiu són desenvolupats pels homes i, a les dones, se’ls atorga les activitats relacionades amb la cura i criança, que malgrat la seua importància social, són considerats secundaris.

Segur que alguna persona estarà pensant, i la Fallera Major de València (FMV)? Ella i la seua Cort d’honor són les protagonistes. Tot i això, alguna vegada s’ha definit a les Falleres Majors com “Reines Fantasmes”, ja que “tot i que regnen a la festa, no la governen”. Arribat aquest punt, és important assenyalar que la representació simbòlica de la FMV, pren importància a la festa durant el franquisme amb l’objectiu d’afalagar als mandataris franquistes, anomenant a les filles i nétes d’aquests. Així doncs, des d’aleshores ha sigut una figura propera al poder econòmic i social, amb un paper passiu/representatiu i molt vinculada als canons estètics de bellesa hegemònics. Però, malgrat les transformacions patides per les Falles des de la finalització d’aquesta obscura època, aquesta figura de la festa, encara avui, està encotillada per un rígid protocol.

No obstant això, com he dit abans, l’any 2018 va ser un punt d’inflexió per a les dones i, també per a les falleres. A l’exaltació de Rocío Gil, FMV 2018, Ana Cuesta, la seua mantenidora, va convidar a Rocío i a la seua cort a alçar la veu per a reivindicar el seu lideratge festiu. Així doncs, Rocío Gil va abanderar aquesta transformació feminista festiva, mitjançant els seus parlaments tant a la Cridà, com al seu comiat a La Fonteta. En ells instava a totes les dones falleres a fer un pas endavant i encapçalar la festa de la ciutat, perquè, com havia afirmat Ana Cuesta, les dones falleres tenen molt a dir. Per la seua banda, Marina Civera, FMV 2019, no ha dubtat en agarrar el relleu, assegurant que la igualtat és una batalla irreversible al context faller.

Les FMV són les cares més visibles de la festa. Però, per acabar aquesta reflexió, no puc (ni vull) oblidar-me de totes aquelles dones que des dels seus casals i quotidianitats fa anys que lluiten aprofitant les escletxes de la festa per a capgirar-la. Dones pioneres que van ocupar espais de poder festiu, amb no poques dificultats, dins d’estructures i dinàmiques fetes per i per a homes. Falleres que qüestionen una tradició que les relega als espais secundaris de la festa. Sense cap dubte, totes elles amb les seues reivindicacions fan la festa de la ciutat de la València molt més gran.