UN NADAL EXQUISIT(O)

Ens proposem escriure un article en col·lectiu, un cadàver exquisit, sobre les relacions entre la pedagogia i el Nadal. Ja fa un parell de mesos que un petit grup de veïnes ens reunim setmanalment, en el marc de la Universitat de Barri Autogestionada, per compartir lectures i tertúlia sobre les pedagogies. Sovint apareixen els nostres debats les tensions entre el desig de fer, de ser, i les possibilitats reals, allò que la vida ens empeny i el Nadal és un d’aquells moments que fa que tornen els ritus, quan repetim amb esforç els gestos, congelats a les fotos, i on ressalta qualsevol variació menuda mentre les grans creixen amb els nous familiars i el buit dels absents. I el ritu és pura pedagogia i performance que invoca històries, cançons o receptes que vam aprendre i que transmetem als més joves al voltant del foc il·lusionant que els seus ulls aviven perquè ressonen dins seu i puguen crear les seues pròpies històries.

El Nadal fa olor de joguets com l’estiu fa olor de riu. Són l’excusa per jugar i donar pas a la llibertat: alçar-se tard, menjar amb calma, elegir el que vull fer, estar acompanyats… La màgia d’aquests dies és trencar amb el temps estructurat i tornar a les vivències més simples i naturals. Els xiquets i xiquetes ho tenen molt clar, per això com si foren espelmes hauríem de deixar-se endur pel seu batec tan senzill com és de posar-li el cos a cada moment que hi passem juntes il·lusionant-nos només per compartir tots aquells temps sense mida que rutinàriament ens perdem o fins i tot arribem a negar-nos pel bé comú del sosteniment de les cases. Justament la il·lusió no entén de mesures ni d’ordre i per tant jugar a oblidar-nos d’obligacions prescindibles i gaudir per uns dies o per tot l’any de la màgica estètica de la pols que hi ha a les nostres prestatgeries que any rere any ens fan qüestionar quins són els valors d’una festa com aquesta. Són els colors, la purpurina i els papers brillants una eina per a incentivar la imaginació, la fantasia i la creació d’un món de fades col·lectiu, o és una màquina de promoció del consumisme més desfermat en el que si no tens, no ets feliç? La fantasia esdevé l’excusa per a què, en massa, eixim al carrer per llums, garlandes i papers que en el pitjor dels casos llancem al medi ambient per a comprar-ne uns altres a l’any següent i en el millor acabarà a una caixa dalt de l’armari.

Sovint apareixen els nostres debats les tensions entre el desig de fer, de ser, i les possibilitats reals, allò que la vida ens empeny i el Nadal és un d’aquells moments

I amb això, amb aquestes dinàmiques que any rere any continuem reproduint, què transmetem a les criatures? Com se senten elles quan descobreixen que les persones adultes ens passem el Nadal intentant buscar eixos regals amb els quals pretenem complaure a les altres? No oblide la frustració de la meua germana que, quan s’assabentà, se sentia culpable per no poder participar en el ritual nadalenc dels regals.

E estou farto desta culpa, deste pesar constante. Basta! Quero me integrar, quero fazer parte de pelo menos dois dias de amor e partilha com as pessoas com quem quero partilhar e amar. Quem me dera que uma boa conversa pude-se ser uma prenda, ou um olhar possivel de embrulhar em algo sintético e brilhante, chamativo à mesma coisa que quero regalar. Que vazio… E vem ai outra vez. Não quero mai… basta.

Basta, basta de tradición católica mesturada con consumismo na educación. Non podo fomentar o materialismo durante meses para facer feliz ás empresas que explotan ás miñas irmás. Basta de reunións familiares por cortesía e non por desexo. Os colexios non poden ser o escaparate da industria, basta de que esta época siga sendo hipocrisía adornada con panxoliñas e luces de cores.

Grup de lectura sobre pedagogies (per ordre d’escriptura: Lluc, Álvaro, Carmen, Clara, Marc, Andrea, Sebastiao i Víctor)

__________

Grup de lectura sobre pedagogies

Aquest grup es reuneix a
UBA Meme
www.ubameme.org

També pot interessar-te

Hola