Només cal veure que passa al nostre voltant, a una plaça, als patis de les escoles, al carrer, a la platja, en el joc espontani de la nostra xicalla… Els rols de gènere es repeteixen allà on deixes descansar la mirada. Es repeteixen i també es reprodueixen.

És igual  que les criatures que observes siguen filles d’una família de valors progressistes, de dones feministes, o que vagen a una escola que s’autodefineix com coeducativa… Hi ha excepcions que són meravelloses, però no mirem ara les excepcions, sinó a la norma, el que més es veu, el que abunda,  el que està normalitzat al nostre transitar quotidià: les trampes de gènere les trobem a tot arreu (als joguets, a la roba, als contes i llibres,  a la TV, a la ràdio, als sentiments i a les relacions d’amistat) i tothom (i totdon) participem, en alguna mesura, d’aquesta reproducció.

Podríem pensar què és allò que ens està fallant com a societat, i reflexionar per què  en entorns afins al feminisme falla la transmissió dels  seus valors en l’educació de les criatures. I també per què, l’escola, falla en aquest objectiu.

Per començar, és important assenyalar que no li donem la rellevància que realment té el fet de combatre els estereotips de gènere i com açò pot multiplicar enormement el potencial de cada persona. Una educació en igualtat d’oportunitats i de tracte amaga dins un potencial transformador tan gran  (TAN GRAN) que qüestiona de fons les arrels culturals de la nostra estructura social.

Educar combatent els estereotips de gènere vol dir ampliar les oportunitats en el joc, en l’aspecte físic, en el llenguatge, en l’amistat, en les possibilitats del cos, en els sentiments… Les nostres creences sobre gènere i sobre la divisió sexual de la nostra societat són un element essencial que modela el què i el com aprenem, per aquesta raó és tan important prendre consciència sobre les creences de gènere que tenim naturalitzades i que travessen la nostra mirada sobre el món.

En relació a l’escola, seria important realitzar una reflexió pedagògica sobre el paper del gènere en els processos d’aprenentatge de les criatures. Un altre aspecte important és el d’identificar aquest sistema de creences naturalitzat i conéixer a través de quins mecanismes el reprodueix.

La realitat ens mostra que no és suficient amb accions puntuals coeducatives (les més habituals: activitats al voltant del 8 de març o del 25 de novembre), sinó que es necessiten accions transversals des de les primeres etapes educatives que tinguen una continuïtat i coherència en totes les etapes de la vida escolar. Alguns dels aspectes transversals que es poden treballar, com apunta la cooperativa catalana Coeducacció, són:

“Desvetllar l’androcentrisme en la creació del coneixement, trencar amb els estereotips de gènere presents a les intervencions com a professionals, o revisar les expectatives que es depositen en l’alumnat en funció del gènere que els hi assignem. Alhora seria necessari un debat sobre el paper de la cura, de les emocions i de les relacions inter i intrapersonals als centres educatius”.

Educar en els valors que el feminisme defensa tant a casa com a l’escola, va més enllà de rescatar de l’oblit a dones creadores, o d’organitzar activitats  puntuals al voltant d’una temàtica coeducativa. Significa concebre la igualtat i el feminisme entre les prioritats dintre del model educatiu i d’escola que desitgem, i treballar perquè eixos valors tinguen una incidència significativa en la realitat en la seua totalitat.

Com bé diu el llibre de l’editorial Gato Sueco, educar en feminisme significa donar 100 oportunitats en lloc d’1.

Multipliquem les oportunitats d’aprendre!!

Multipliquem les oportunitats de ser!!