La nostra família és igual que la resta de famílies, única i diferent. I fem les mateixes coses que la resta de famílies: ens alcem de matí, desdejunem, ens vestim, eixim de casa corrent per arribar a temps a l’escola («se’ns ha fet tard un dia més…»), anem a treballar, arrepleguem als nostres fills, anem al parc, berenem, banyera, sopar, conte i a dormir… I també ens enfadem quan la casa queda com en la foto… La nostra família única i diferent, com la resta, està formada per dos pares i dos fills. Som una família homoparental. I és que hi ha famílies formades per dues mares, per un pare i una mare, per un pare sol, per una mare sola, per iaios i iaies, sense filles i fills, amb animals de companyia o sense… en coneixes?

I l’única diferència de filles i fills de famílies homoparentals, segons diverses investigacions, és que són més tolerants. Més tolerants respecte a les diversitats humanes i sobretot, més tolerants respecte a la seua construcció com a persones.

Per a nosaltres les famílies homoparentals som exemple visible de diversitat. Una diversitat que no és nova, que no ens l’hem inventada. Més aviat al contrari, ha existit sempre, només que tapada per la moral i els suposats bons costums, generant en les persones que no entraven dins d’eixa norma: malestar, culpabilitat i por. La nostra visibilitat al barri, a l’escola de les nostres filles i fills, al mercat i en el nostre dia a dia, mostra a totes les persones amb les quals convivim, que la norma és estreta i que no tot el món hi cap. A més, convida d’una manera natural a tot el món que no se senta dins d’ella, a plantejar-se la vida fora d’ella, sense culpes, sense donar explicacions.

Les famílies homoparentals en aquest aspecte som motor de canvi social. La nostra existència, presència i visibilitat brinda noves oportunitats reals a les personetes LGTBIQ per a ser qui són, per a sentir com senten… I també fa possible que les persones no-LGTBIQ entenguen que una família homoparental és homòloga a qualsevol altra, i que la diversitat està al carrer, que la trobes en tombar el cantó de ta casa.

Sabem que anar pel carrer amb les nostres criatures ofereix a la societat eixos referents que a nosaltres ens han mancat. Un missatge d’esperança, que ens parla que siga quina siga la família de la qual vens, que malgrat pugues pensar que no t’acceptaran com eres, hi ha una realitat diversa que ja ocupem els espais públics. Estem a les escoles, al barri, al carrer, a les corts, allà on vulgues mirar. I que nosaltres mateixos (les persones LGTBIQ) tenim la nostra pròpia diversitat, n’hi ha que volem formar família, n’hi ha que no, n’hi ha d’altes, baixes, estridents, discretes, peludes i pelades, amb ploma i sense (o amb ploma quan volem)…

Cada persona pot i ha de poder fer el seu propi camí, ser el que senta i el que vulga… El nostre barri, la nostra ciutat serà tant més rica com més diversitat visquem, perquè cada persona en la seua singularitat ens enriqueix. I és que la diversitat crea societats cohesionades, tolerants i resilients. Com tu que ens lliges. Gràcies per fer el nostre barri més ric, més bonic, més nostre, més de totes i tots.