Sóc cineasta i activista, no articulista, però els qui m’han convidat a escriure ací coneixen la meua incontinència en xarxes socials. L’última vegada que vaig col·laborar en un mitjà imprés va ser quan es mastegava el 15M, així que, benvolguda lectora, eres afortunada de llegir un article d’una autora gens prolífica. Jo sóc afortunada per aquesta invitació a vindre a Beni, i per poder escriure, per a variar, amb la seguretat i intimitat que dóna el mitjà imprés: si alguna persona vol insultar-me, almenys haurà de prendre’s el seu temps per a això.

Perquè crec que m’han convidat a escriure ací per una reflexió que vaig fer aquesta setmana en xarxes sobre les falles: em vaig atrevir a criticar que, després de 4 anys de govern “del canvi”, seguim igual en el balanç ecològic de la Festa. No s’ha reduït el caràcter contaminant de la cremà, els abusos creixen i el consistori retira els contenidors de reciclatge a principis de març, mostrant les seues prioritats. Se’m va advertir: amb la teua queixa, seràs responsable d’una victòria de Vox (que no desitge).

No critiques les falles. No digues que el que es guanya amb el carril bici es perd per l’altre costat. Ni que des que governen “els nostres”, et sents més exposat com a activista i tems que el partit responsable de l’àrea criticada prenga represàlies, artista. Calla i engul o vols que vinga Vox i et prohibisca parlar? Calla, no siga que et callen. Fa falta insistir que el govern no deixa navegar a l’Open Arms? No sé, fa falta? I els CIEs?

Escric per primera vegada des d’aquell 15M marcat per un altre 15M: el del divendres pel futur, el de Greta Thunberg, la jove històrica que ens ha demanat als adults que ens comportem com a tals i que, mirant a llarg termini, actuem JA.

Al 15M se li va culpar de la victòria del PP en les següents eleccions, com si un dels seus objectius no haguera sigut denunciar el monopoli PP-PSOE. Però el 15M no va portar a Vox; el 15M va aconseguir major transparència, democràcia interna i judicis com el de Rato, posant-los en el debat públic; VOX va aparéixer quan, per no afrontar la crisi econòmica i la corrupció, el PP s’afona deixant espai a la dreta.

Alguns celebren de  Vox, abans de res, que “parla clar”, en un moment de sotsobre col·lectiu: cal demostrar que també des de l’altre costat pot parlar-se “amb claredat”, i com a adults, respectant la paraula donada, però respectant també el dissident, dialogant, discutint: de l’etern debat 15M van sorgir, per exemple, claríssims missatges ecologistes i feministes.

Està per veure què es farà sobre el nou 15M, però si els nostres polítics no enfronten l’Apocalipsi Climàtica, els responsables no serem els qui el denunciem.

No serà bo que la nostra resposta a allò que no tenim el valor d’arreglar siga callar per a guanyar pírriques victòries a curt termini. Dolent serà que en lloc de pronunciar amb radicalitat el que és vital -ecologia, canvi de model, decreixement, refugiats climàtics, repartiment equitatiu- callem i ens castiguem mútuament per dissentir.

Però cal recordar que els adults tenim una prerrogativa que els xicotets no tenen: votar. No hauria de ser l’única manera de participar en el debat públic, però és encara una forma essencial d’exposar la nostra veu; i podem crear alternatives polítiques-cíviques. Callar com a xiquets frustrats o fer callar a uns altres pot alliberar-nos de la cacofonia però ens portarà una cosa pitjor. No calleu!