De vegades, em trobe pel carrer eixos canons de les cases velles d’on, i entre el formigó i els rajols, surt una herba o una planta i em roman aquesta imatge per dies. Pense que com ella, aquest barri sap sobreviure i créixer a pesar de les circumstàncies i que per això tenim tant a dir.

A Benimaclet, tenint en compte que el nostre terreny de joc i sociabilització és l’horta, a més de ser el nostre imaginari i horitzó cultural i col·lectiu i el lloc d’on surt la nostra política alimentària, de consum responsable, local i ecològic, hauria de saber el poder que legitima abans de fer desaparéixer l’horta del nostre espai comunitari, deixant-se endur pel productivisme econòmic, que Benimaclet és un barri amb cor de poble, comunicatiu, organitzat i amb una visible voluntat de participar activament en les decisions tant presents com futures que ens afecten com a ciutadanes.

No volem correspondre a un model de ciutat que accepte la ferocitat del desorbitat i innecessari impuls urbanístic. Estem decidides a representar i defensar el nostre patrimoni natural i cultural, el futur per a la nostra infància i la nostra vida social i política que es desenvolupa des de i per la terra, rebutjant la concepció dels barris com a illes de ciment que només generen població despolititzada i ciutadania sotmesa i desarrelada.

Les nostres voluntats volen ser escoltades i partícips del procés de decisió d’allò que va a mantindre’s o desaparéixer en el nostre sòl, per a garantir que els nostres espais físics continuen sent respectuosos i reflecteixen les vides que som i que habitem en aquest barri i en aquesta ciutat.

Perquè a la fi, és tan trist que hi haja gent sense casa com cases sense gent, tan així com gent sense terra com terra sense gent que la treballe. I ací, estimem la terra, convivim en ella i posem la veu per defensar-la.

Clara Moltó Gisbert