Entre totes, cuidem
Ens mereixem un barri millor
Benimaclet és un barri que viu un preocupant i accelerat procés de gentrificació. Però encara és un barri estructurat, arrelat a la seua identitat de poble, un barri resilient. És, com diria D. Harvey, un barri rebel. Les veïnes ja són víctimes de les dinàmiques capitalistes, perquè, com dèiem, la situació és preocupant per l’avançat estat del procés de gentrificació. Augmenten els preus de l’habitatge i de la vida i cada vegada són i seran més els expulsats del barri.
A més, la figura del PAI sobrevola el barri. L’han reactivat ara les diferents empreses, propietàries dels terrenys afectats, que cerquen el benefici empresarial que els assegura la pujada dels preus immobiliaris. Especulen, res més. La intenció no és en cap cas dur millores i equipaments, perquè no cal cap PAI per a portar-les a terme. El problema és que especulen amb l’espai on la gent desenvolupa els seus projectes vitals. Pretenen obtindre rèdits econòmics desestabilitzant un hàbitat urbà, sense tindre en compte els drets i el model de vida de la gent de Benimaclet ni, tampoc, la seua fisonomia i particularitat.
Cuidem Benimaclet perquè els seus habitants siguen el centre de les polítiques urbanes
Sabem que l’urbanisme liberal no respon a una vertadera planificació urbana. Respon només a la generació de plusvàlues econòmiques. No hi ha cap motiu racional que ens duga a valorar positivament la urbanització dels terrenys afectats pel PAI.
Cal planificar ciutat i parlar de com l’expansió urbana afectarà el medi ambient i a les temperatures de la ciutat. S’ha d’analitzar com la població de la ciutat porta lustres sense créixer i per tant és evident que no calen noves edificacions, més encara quan moltes de les ja construïdes estan buides. També des d’una perspectiva de l’anàlisi urbà caldria estudiar com un augment tan elevat de nous habitants de colp (vora un 18% segons els habitatges nous dels quals s’estan parlant) pot modificar i desestructurar unes sinergies i xarxes que existeixen al barri. A més, és previsible que el nivell social de la gent nouvinguda siga prou més elevat que el dels pobladors actuals, amb el conseqüent agreujament de l’estat de gentrificació.
En fi, si analitzem des d’una perspectiva de ciutat i de barri, és a dir, tenint en compte que s’està tractant d’introduir noves variables a un sistema viu i dinàmic, la resposta és inequívocament una: no és bona idea el desenvolupament del PAI.
Cuidem Benimaclet de manera que el procés de gentrificació s’ature i les xarxes de suport mutu continuen creixent
A banda, existeix un ample consens a la literatura acadèmica (Harvey, Sassen…) sobre la necessitat de consolidar els barris i els espais davant l’expansió urbana. El model de dispersió que se’ns està proposant és un model fracassat i que només respon als interessos del capital, per molts espais verds i esperit pet-friendly que ens vulguen vendre.
Tenim una obligació afegida que ens du a cuidar de Benimaclet. És un dels últims reductes en els quals l’horta conforma la seua identitat i per tant un espai on hui encara roman l’esperit agrari de la ciutat de València.
Hem d’evitar qualsevol mesura que, en benefici del capital, perjudique dràsticament les condicions de vida de la gent del barri i dels que estan per arribar. Davant del seu dret liberal a generar plusvàlues econòmiques, contraposem el dret de totes a la ciutat. I entre aquesta dicotomia, ha de prevaldre la força del poble.
Cuidem Benimaclet perquè la victòria veïnal contra el PAI enfortisca el dret a la ciutat del barri i de València sencera
Cuidem Benimaclet de manera que el procés de gentrificació s’ature i les xarxes de suport mutu continuen creixent. Cuidem Benimaclet perquè els seus habitants siguen el centre de les polítiques urbanes. Cuidem Benimaclet perquè la victòria veïnal contra el PAI enfortisca el dret a la ciutat del barri i de València sencera.