Abecedari nadalenc (curiositats i impertinències)
Alberto Torres Blandina
Amor:
En una societat capitalista el valor de les coses ho atorga el seu PVP. L’amor no serà menys. Els regals són les noves abraçades. El nostre amor es mesura per la quantitat de caixes i plàstic que portem al contenidor l’endemà. Sobretot als nostres fills. El Nadal és l’època de l’Amor. Trau la targeta i demostra a tots que els vols. I no sigues avariciós: l’amor és el més gran que existeix!
Caritat:
Se sol dir que el Nadal és genial perquè tothom és generós i caritatiu, però siguem francs: la caritat és el pitjor. La caritat és classista. És la forma que té la classe privilegiada de mantenir simbòlicament el seu estatus. Si a algú li preocupen els altres -de debò- que intente crear una societat més justa. Doneu suport a mesures d’igualtat, estigueu a favor dels impostos i voteu a partits que donen oportunitats a qui més difícil ho té. Però la caritat és tot el contrari. És un ritual pijo que diu: jo estic per damunt de tu, però em compadisc del teu sofriment i et done part del que tinc AVUI que em sent generós. Dóna canyes en lloc d’ensenyar a pescar. I pel que sembla Déu et mana al cel si dónes diners a Càritas en Nadal. En canvi, si votes a partits xenòfobs, enganyes a Hisenda (quedant-te diners que anirien als qui ho necessiten) o si doneu suport el que és privat enfront del que és públic, li dóna igual, però un bitlletet a Càritas t’assegura un adossat en el núvol 5…
Família:
Qui no es recorda de la seua família en aquestes dates? Tots ens reunim al voltant del menjar, com a bons mediterranis, i fins ajudem a la nostra mare a posar la taula, que el feminisme està de moda. Els menjars segueixen el mateix patró: A la tercera copa els cunyats es converteixen en filòsofs, els avis es posen a parlar de la decadència del món modern i els pares s’enfaden per estupideses (estupideses que amaguen la vertadera raó: el seu dolor perquè passem molt d’ells).
Jesús:
Els historiadors gairebé no saben res del personatge històric darrere de Jesús de Natzaret. Sembla que va ser el líder d’un grup armat d’alliberament, alguna cosa així com un grup terrorista. I que el seu missatge d’amor era una forma estratègica d’unir a les diferents tribus contra l’enemic comú: els romans. Per ara no se sap massa i el que se sap no interessa que se sàpiga. Bé, sí que és clar que els Evangelis són ficció: que cada llibreter decidisca el gènere: autoajuda?, èpic?, fantasia?, tal vegada terror? Perquè el canibalisme de l’últim sopar (aquest és el meu cos, aquesta és la meua sang) i la resurrecció de Crist i de Llàtzer bé donen per a històries de vampirs i zombis.
Loteria:
Si creus que perdre el temps resant en lloc d’estudiant t’ajudarà a aprovar exàmens, la loteria serà la teua part favorita del Nadal. No t’esforces per aconseguir les coses: compra loteria, asseu-te i espera que arribe el teu premi. Any rere any.
Mirra:
Què és la mirra? Això es pregunta molta gent. Els Reis d’Orient porten al xiquet or, encens i mirra. Els dos primers els coneixem, però, i la mirra? Bé, la mirra és una droga molt comuna a Etiòpia i voltants. Jo mateix l’he mastegat amb amics africans bastant enganxats a aquesta arrel… O siga… sí, els Reis d’Orient van portar droga al xiquet Jesús… Normal que després sentira veus que li parlaven des del cel i creguera que el seu pare era un colom.
Nadal:
Nadal significa “naixement”. Però no va ser Jesucrist el que va nàixer, sinó Apol·lo, Saturn, Mitra… un o un altre depenent de l’època. El 25 de desembre (Fum, Fum, Fum) és des de fa segles el dia del naixement de déus associats al Sol. Cada època lleva l’anterior i posa el seu, com els governs amb el director de TVE. Jesucrist és l’últim d’aquest panteó. Fins que arribe un altre déu més modern. Perquè, qui vol renunciar a un pont? Poseu el déu que siga, però marqueu-ho com a festiu!
Però la veritat, siga com siga, és que adore aquestes festes. Feliç Nadal a tots!
Alberto Torres Blandina
