I si els aliments més barats foren els saludables?

fent mon · estiu 2018

I si els aliments més barats foren els saludables?
Salut i alimentació

El 44% de la població no pot seguir les recomanacions nutricionals pel seu cost

Viuràs 11 anys menys si vius a un barri pobre en lloc d’un barri de renda alta

Text: Marta Ribó Herrero
Coord. de Justícia Alimentària del País Valencià

justiciaalimentaria.org

Ens trobem a l’era de les malalties aliment-dependents. Només a l’estat espanyol, cada any moren 90.000 persones per malalties relacionades amb l’alimentació insana. De fet, se li poden atribuir entre un 40-55% de les patologies cardiovasculars, un 45% dels casos de diabetis i entre un 30-40% d’alguns tipus de càncer, com el d’estómac i còlon. L’elevat consum d’aliments processats amb excés de sucres afegits, sal i greixos saturats està darrere de tot això i es pot considerar com la gran pandèmia del segle XXI.

Aquestes dades tan alarmants afecten la globalitat de la societat, però no de manera homogènia. Es tracta d’un problema altament estratificat, on els diferents grups socials es veuen afectats de manera molt diferent. El fenomen de l’alimentació insana afecta majoritàriament a algunes capes i grups socials, mentre que altres apareixen impermeables. En altres paraules, les malalties associades a una mala alimentació tenen un clar component de classe social, fent realitat la frase: “dis-me quant guanyes i et diré quan moriràs”.

T’has adonat que els aliments insans estan per tot arreu, són molt econòmics i els trobem sempre a mà a qualsevol hora i lloc?

Són molts i variats estudis els que certifiquen que hi ha un gradient de salut associat a la mala alimentació entre les classes populars i les altes. Com un bon exemple d’això podem citar un informe de l’Escola de Salut Pública d’Andalusia on s’assenyala que les diferències socioeconòmiques expliquen moltes de les desigualtats en salut de la població espanyola i que la incidència de l’obesitat en dones amb estudis primaris és quatre vegades superior a la d’aquelles amb estudis universitaris. També aporten dades relacionades amb l’obesitat infantil: en passar de nivells de renda alts a baixos, l’obesitat s’incrementa en més d’un 30%.

L’elevat consum d’aliments processats amb excés de sucres afegits, sal i greixos saturats és la gran pandèmia del segle XXI Menjar sa i saludable implica un sobrecost que moltes persones no poden assumir

Per frenar tot açò que, al cap i a la fi, és una qüestió de salut pública, les polítiques governamentals preventives s’han basat fonamentalment en l’elaboració de campanyes educatives, situant a la persona consumidora com el centre absolut de la presa de decisions. Però aquest és un enfocament totalment liberal, que tan sols serveix per a donar ales al mercat lliure i la indústria alimentària. Hem de ser conscients que el problema de la mala alimentació és un problema estructural i que al voltant de tres quartes parts de la humanitat no pot triar lliurement comportaments relacionats amb la salut, com portar una alimentació adequada, ja que menjar sa i saludable implica un sobrecost que moltes persones no poden assumir. En concret, hem quantificat que menjar d’acord amb les recomanacions de la piràmide nutricional costa al voltant de 200 € per persona i any de més, i moltes llars no poden assumir-ho.

Proposem mesures impositives sobre els aliments malsans i que reduïsquen els impostos de les opcions alimentàries saludables

Davant d’aquest greu problema d’accés a l’alimentació saludable proposem a les administracions competents que, si realment volen vetllar per la nostra salut, que apliquen mesures impositives sobre els aliments malsans que permeten desincentivar el seu consum i que reduïsquen els impostos de les opcions alimentàries saludables. Per aconseguir-ho, hem llançat una campanya per promoure una política fiscal alimentària que aplique un IVA del 0% als aliments saludables i del 21% als aliments insans, ja que és l’única manera amb la qual podrem assegurar l’accés a una alimentació saludable bàsica per a tothom.

Marta Ribó Herrero
Coord. de Justícia Alimentària del País Valencià

També pot interessar-te