Quines necessitats cobreixen els horts urbans de Benimaclet?

Crec que els horts urbans de Benimaclet compleixen una funció de cohesió social, sobretot, tenint en compte la forma en què es van aconseguir. L’Associació de Veïns va veure que el barri tenia una necessitat social i que a més hi havia uns terrenys que estaven disponibles. El projecte dels horts que es presentava era molt beneficiós i a més complia la necessitat de recuperació de la vida entre veïns del barri. Amb els horts aquesta necessitat s’ha cobert amb escreix.

En el meu cas particular els horts han sigut un estímul per al meu fill Adrián. La meua família i jo entrem en la iniciativa dels horts buscant una eixida a una inquietud que ell tenia: l’agricultura. Estar allí i treballar els horts li ha permés experimentar i aprendre molt a molts nivells.

Quins són els principals problemes que trobes per a conrear la terra en un entorn urbà?

Potser un dels principals problemes siga el del reg. La proximitat de la ciutat o la connexió tan estreta entre el límit de l’entorn urbà i els horts produeix una qualitat de l’aigua regular. Un altre dels problemes és l’amenaça permanent de la urbanització de l’entorn. És permanent perquè en qualsevol moment pot tornar a engegar-se i es crearia un futur incert en la relació de la ciutat amb totes aquestes parcel·les. D’altra banda, també pensàvem que el fet que els horts estigueren tan prop de la ciutat convidaria a l’intrusisme o al robatori d’aliments o animals. Per contra, no hi ha hagut cap problema amb açò, cosa lògica si pensem que és un entorn format per quasi 600 persones que estan vinculades als horts i a la vida del barri.

Quines són les diferències entre un aliment conreat de forma ecològica i un d’industrial?

Les nostres verdures ecològiques no porten cap tipus de component químic.

Un dels principis fonamentals de l’agricultura ecològica és l’exclusió de productes químics utilitzats per al control de plagues i altres per a accelerar el creixement dels cultius, entre altres usos.  L’agricultura ecològica utilitza els mateixos recursos de la terra per a tirar endavant. En els nostres horts comptem amb un reglament que imposa el principi de no utilitzar cap tipus de químics per al cultiu. De la mateixa forma, l’agricultura ecològica és molt complicada perquè requereix uns coneixements molt complets dels cicles de vida de les plantes. L’esforç d’aquest tipus d’agricultura resideix en utilitzar la mateixa naturalesa per al benefici tant de l’agricultor com del consumidor.

Qualsevol persona pot conrear la terra?

Poder conrear la terra, ho pot fer. No és necessari ser un geni, però sí que requereix un esperit de sacrifici i de treball molt potent. Una persona a la qual no li agrade alçar-se a les 3 del matí i ficar-se al llit a les 11 de la nit difícilment podrà fer-ho. Una persona treballa 8 hores en una oficina i se’n va a casa, torna a la seua vida. Però per a l’agricultor, conscient que vol ser-ho, la seua vida és la terra i és molt sacrificat i molt dur.

Consum responsable, autogestió, cooperativisme són valors propis dels horts tradicionals de fa dècades i que hui són cada vegada més escassos. Estem avançant en la direcció equivocada?

Veig que hi ha una consciència social que es va treballant a poc a poc. Em dóna la sensació que no tota la societat va desbocada cap a un consum irresponsable. Hi ha persones que anem prenent consciència. El que passa és que és una conscienciació molt lenta perquè els enemics són molt poderosos. Si no hi ha més estímuls cap a l’agricultura ecològica, cap al que és evident que és més saludable, és perquè hi ha uns frens, hi ha uns poders, uns interessos tan poderosos que frenen aquesta presa de consciència. Així i tot, es va fent camí. Crec que, cada vegada més, es va difonent la filosofia de canvi, encara que amb moltes traves.

Creus que als governs els interessa promoure aquest tipus d’accions?

Depén del govern. En el moment en què darrere d’un govern hi ha un lobby, és difícil que els interesse. Per exemple: la nova notícia de la necessitat de la construcció d’un AVE que comunique València i Barcelona. Si ho analitzes, amb un poc de sentit comú, veus que és totalment innecessari. El benefici d’açò pot ser un estalvi del viatger de deu minuts de temps i, no obstant això, en l’àmbit del territori resulta una inversió brutal. Suposa la destrossa d’una zona agrícola molt rica com és L’Horta en el cas de València. La causa d’açò és que existeixen uns interessos determinats. Hi ha grups empresarials que tenen la necessitat de vendre formigó, tecnologia i acer per als raïls, per això aquests grups empresarials pressionen sobre els polítics i els mitjans de comunicació i converteixen una cosa innecessària en una cosa imprescindible. Els polítics entren en aquest joc. Jo crec que als governs no els interessa. No és que no els interesse, sinó que, directament, desconeixen aquests tipus d’accions. Els grans ministres d’agricultura tal vegada coneixen la teoria, però a l’hora de la pràctica no compten amb el coneixement d’aquests tipus d’iniciatives.

Quin és el problema de la indústria alimentària actual?

El problema és que l’objectiu dels grans proveïdors és guanyar diners i açò s’aconsegueix amb preus baixos, en molts casos explotant treballadors, moltes vegades provinents de països en vies de desenvolupament. D’altra banda, hi ha un problema amb l’alimentació. No ens alimentem de la millor manera possible: ens alimenten. La indústria ens imposa modes o dietes i les imposa literalment, o bé perquè et piquen amb la publicitat o bé perquè quan vas a qualsevol supermercat veus que no hi ha oferta de productes alternatius als que volen que consumim. L’alimentació és salut i en aquest engranatge entren en joc grans empreses com les farmacèutiques. Hi ha aliments que produeixen malalties com la Coca Cola o la “comida basura”, el consum de la qual està demostrat que provoca obesitat, malalties de cor, problemes de salut a uns consumidors que les grans empreses farmacèutiques prenen com a clients potencials. Una persona obesa i amb problemes de salut és la que anirà a la farmàcia a comprar medicaments i també a la clínica per aprimar-se. Es tracta d’un engranatge en el qual tot està connectat.

Què hem de fer per a integrar la consciència ecològica i el respecte pel medi ambient en la societat?

En l’àmbit social és fonamental fer pinya. Implicar-se socialment en la lluita, entesa com a reivindicació. S’aconsegueix infinitament més formant part d’un grup, d’una associació, d’un col·lectiu, siga el que siga. És el que ha passat ací. Cal buscar un objectiu, el que més s’arrime als teus interessos i ajuntar-te amb persones amb les quals compartisques els mateixos interessos. D’aquesta manera podem avançar com a societat i es poden aconseguir moltes coses. El col·lectiu “Per L’Horta”, que treballa per la protecció de L’Horta de València, del que jo forme part, és un exemple d’açò.

En el cas dels agricultors han de fer pinya amb altres agricultors. Si són els veïns d’un barri, han de fer pinya al voltant d’un projecte com els horts o una associació de veïns. Tot açò és fonamental. Si vas per lliure, hui dia estàs condemnat a lamentar-te per no haver fet res per a canviar les coses que no t’agraden. Cal tractar de fer xarxa i la bomba és quan uns col·lectius s’enllacen amb uns altres. En aquest moment la societat té coses a dir i pot parar-li els peus a qualsevol.

Entrevista per Alejandro Murcia