Fotografia de Colita (Isabel Steva Hernández) a travestis i transexuals participants en la Primera Marxa LGBT d’Espanya (Barcelona, 1977). Aquesta foto es va convertir en una icona d’aquella històrica protesta. La imatge va ser distorsionada i intervinguda amb un codi QR enllaçat a una notícia de “La Sexta” de 2017, que anuncia -40 anys després- l’aparició d’un arxiu audiovisual inèdit d’aquesta mateixa marxa, afirmant ser “la vertadera imatge d’aquella manifestació”, en la qual haurien participat no solament trans, sinó també “heterosexuals, partits d’esquerra i famílies”. Aquests dos arxius entren així, en una disputa per la representació (política i visual) d’un moviment.

Aquesta proposta forma part de la sèrie Queer codes.  En ella, la tecnologia del codi QR ha sigut apropiada des del seu ús en la publicitat cap a l’obra artística. El resultat és definit com un desviament de l’economia del màrqueting: es tracta de treballs en diferents tècniques i suports materials, similars a les abstraccions geomètriques, aparentment neutrals i inofensius, però que posseeixen la capacitat d’interactuar amb dispositius mòbils  i que en ser decodificats enllacen diferents continguts tan online com offline. En la seua majoria, els continguts enllaçats estableixen relacions formals, conceptuals o estètiques amb la materialitat de cada peça, i amb assumptes com la postidentitat sexual i de gènere, el neoliberalisme i l’actual societat de control, la precarietat tecnològica o la contingència política.