Entrevista amb Lambda

fent ciutat · juny 2018

Entrevista amb Lambda
col·lectiu de lesbianes, gais transsexuals i bisexuals

per Manuel Perez Bernat

L’Orgull LGTBI
Dissabte 16 de juny – 19.30h
Porta de la Mar

Mostra La Ploma
Entre el 31 de maig i el 23 de juny

Quan i com es va iniciar la lluita moderna pels drets LGTB? Tradicionalment entenem que la lluita contemporània comença el 28 de juny de 1969 amb les revoltes de Stonewall, un pub de Nova York, la qual cosa es commemora a l’Orgull en l’àmbit internacional des de 1970. Eixe va ser el punt de partida de l’actual moviment LGTBI, si bé en eixos temps estava més vinculat a l’alliberament sexual i de gènere, que no al concepte de “drets” LGTBI. Tenia un fort component contracultural, inspirat pels moviments feminista, dels drets civils de les persones afroamericanes, antimilitarista, i socialment revolucionari. Inicialment el moviment va estar protagonitzat per persones amb molta ploma o subjectivitats trans, ja que eren les que més patien la discriminació social i la repressió directa per part dels governs.

Inicialment el moviment va estar protagonitzat per persones amb molta ploma o subjectivitats trans, ja que eren les que més patien la discriminació social i la repressió directa per part dels governs.

Quan i com es va produir el primer dia de l’Orgull a Espanya? La primera manifestació va tindre lloc a Barcelona en 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i recolzada per diferents partits d’esquerra, nacionalistes catalans, i moviments socials diversos. En eixos moments es parlava d’“orgull gai” (i lesbià) enfront de “vergonya homosexual”. Va ser una manifestació polèmica, per les diferents visions sobre l’alliberament gai que es tenien en eixe moment -en funció sobretot de la normativitat de gènere i de la ideologia revolucionària o reformista- i, no oblidem, en un fort clima d’inestabilitat social i política.

A València, la primera manifestació es va fer en 1979. L’Estat Espanyol es trobava immers en plena Transició del franquisme a la democràcia, en eixos moments molt oberta, i en un escenari altament conflictiu com Barcelona. En matèria de repressió del gènere i la sexualitat, cal recordar l’absoluta falta de drets de les dones, i la repressió contra els desitjos i pràctiques homosexuals i contra els cossos trans, en virtut de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, però també per l’homofòbia i la transfòbia quotidianes d’una Espanya nacional-catòlica.

Quan i com es realitzarà el dia de l’Orgull 2018 a Valencià? Enguany a València celebrem l’Orgull LGTBI el dissabte 16 de juny. La manifestació arrancarà des de Porta la Mar a les 19.30 hores, on anirem tots i totes juntes cap a la plaça de l’Ajuntament.

Què es Lambda? Lambda és un col·lectiu de persones LGTB (Lesbianes, gais, trans i bisexuals) que lluita pels drets i la plena igualtat de les persones LGTBIQ en la societat. És una entitat que intenta articular una plataforma que done veu a les necessitats del nostre col·lectiu i que actua alhora com a altaveu de les reivindicacions i com a lloc d’encontre i activisme.

Fotograma de “Pre drink”

Què es La Mostra La Ploma? És un festival internacional de cinema que tracta la temàtica de la diversitat sexual, de gènere i familiar i se celebra a València entre el 31 de maig i el 23 de juny. A banda de mostrar films, La Mostra la Ploma inclou altres activitats com presentacions de llibres, exposicions, trobades, etc. A més, Mostra La Ploma es complementa amb una sèrie d’activitats que tracten d’apropar la realitat del col·lectiu LGTB a les localitats de la Comunitat Valenciana amb La Ploma als Pobles.

Donant una ullada a la història de les lluites i reivindicacions, què diferències i similituds podeu trobar entre els inicis de la lluita LGTBI al món, a Espanya i en València actualment? El moviment per l’alliberament gai i lèsbic va anar transformant-se progressivament en funció de moltes circumstàncies, com per exemple l’impacte del VIH/sida, la creació de zones gais a les grans ciutats, l’aperturisme sexual en general als països occidentals, o els avanços democràtics. També cal dir que el moviment sempre ha estat molt divers ideològicament i per tant podem trobar punts en comú o en contrast, en funció de la branca del moviment. En línies generals, potser les diferències més grans tenen a veure amb l’aposta per les identitats com a eina de lluita política front una visió més utòpica de l’alliberament sexual, i amb l’especialització de la lluita LGTBI, és a dir, l’aposta per la defensa dels drets i les llibertats de forma autònoma a altres lluites com la social o la nacional. En tot cas, Lambda ha estat una organització àmplia i diversa des dels seus orígens on han conviscut diferents tendències, i a València no s’han produït alguns dels grans fenòmens que sí que veiem a Madrid o Barcelona, respecte al tema comercial, per exemple. Ací, el moviment és transversal però continua plenament dins de la lluita per la democràcia, i tot i que parlem d’identitats hem assumit també proclames feministes i queer que ens apropen de nou al concepte d’alliberament dels anys setanta.

Hem ajudat a fer que les societats siguen més respectuoses amb les diferències i a posar fi a les desigualtats fonamentades en prejudicis

Quins són els principals èxits aconseguits?

Darrerament la visibilitat i l’empoderament tant de les dones lesbianes i bisexuals com de les persones trans són dos aspectes que cal assenyalar, perquè marquen un abans i un després respecte a una lluita històricament no protagonitzada només, però sí visibilitzada en termes masculins. Altres grans èxits han estat contribuir a la normalització social de la diversitat sexual, de gènere i familiar, així com a la liberalització de la sexualitat amb independència de les pràctiques o identitats que tinguem. Hem contribuït també molt a la lluita contra el VIH/sida, hem col·locat l’agenda LGTBI en termes democràtics dins els partits, sindicats i associacions, i, en definitiva, hem ajudat a fer que les societats siguen més respectuoses amb les diferències, a posar fi a les desigualtats fonamentades en prejudicis, i, en definitiva, a enfortir la democràcia inclusiva.

Malgrat el treball, encara queda molt per aconseguir, quins són els principals reptes actuals i futurs?

Existeixen alguns àmbits en els quals cal treballar encara molt per a acabar amb l’LGTBIfòbia quotidiana, sobretot aquella que pateixen les persones més vulnerables dins del col·lectiu LGTBI -basant-te en l’edat, l’entorn, l’estat serològic, el gènere, la situació socioeconòmica…-. Alguns dels principals reptes que tenim actualment són acabar amb el bullying LGTBIfòbic entre la joventut, la visibilitat de les dones, l’empoderament i normalització de la situació de les persones trans, l’èmfasi en la prevenció del VIH/sida i la lluita contra la serofòbia, el suport a les persones migrants i refugiades LGTBI, i combatre els discursos d’odi que estan proliferant darrerament amb impunitat.

Ens agradaria acabar amb una frase per al pròxim Orgull 2018.

Seguint el lema d’enguany, podríem dir… “Conquerim la IGUALTAT,  TRANSformem la societat.”

Fotograma de “Corpo eletrico”

També pot interessar-te