El 16 de juny està convocada la Manifestació de l’Orgull LGTBI,  pel Col·lectiu Lambda, que com l’any passat eixirà de la Porta de la Mar. Sens dubte, serem moltes persones les que ens manifestarem, i moltes altres les que ens miraran des de les voreres.

Aquesta manifestació ha passat a formar part de l’agenda de la ciutat, com un acte més festiu que polític, per això és interessant revisar la història, des d’una mirada bollofeminista, posant el focus en les èpoques en què aquestes manifestacions tenien un caire més reivindicatiu i el capitalisme rosa no comptava amb tant de protagonisme.

Convide a treure de l’oblit l’activisme dels anys 70-80 que va ocupar la ciutat, sense armaris i amb la ploma per bandera, quan encara estava prohibit per la Llei de Perillositat Social.

En els anys 70 sorgeixen nombrosos grups feministes i d’alliberament sexual. Malgrat que entre tots dos moviments hi haurà tensions, també es generaran aliances que seran clau en temes, com la despenalització de l’avortament; l’aprovació de la llei del divorci o la derogació de la Llei de Perillositat Social. Confluiran, així mateix, en altres espais de lluita política com l’antipsiquiatria; la defensa de l’Estatut d’Autonomia o l’antimilitarisme.

L’any 1976 amb la celebració del I Congrés Internacional de Marginació Social (Burjassot) naix el FAH-PV (Front d’Alliberament Homosexual del País Valencià) que compta amb un col·lectiu autònom de lesbianes, molt crític amb el masclisme dins del moviment. El 1978 el Front desapareix i es crea el MAS-PV (Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià) qui convocarà la 1a Manifestació de l’Orgull Gai a València en juny de 1979,  amb el suport de l’organització feminista Assemblea de Dones de València, així com de sindicats i grups ecologistes.

Aquell any es funda La Picola, un col·lectiu de feministes lesbianes radicals i un espai d’apoderament, sororitat i llibertat, basat en les cures mútues i l’alliberament sexual. Els eixos de les seues accions polítiques estaran enfocades en la visibilitat lèsbica, la denúncia de la pornografia, el qüestionament de la família, el matrimoni o la monogàmia. Per a elles no hi haurà cap agressió sense resposta i tot allò personal serà polític. Mantindran tensions polítiques amb les feministes de la igualtat, les de la doble militància i amb els gais dels moviments d’alliberament sexual per considerar que reproduïen el sistema patriarcal.

En 1980, el MAS-PV passa a denominar-se MAG-PV (Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià). També compta amb un col·lectiu autònom de lesbianes, crític, també, amb el masclisme que detecta dins del moviment i dels locals d’ambient. Organitza, a València, la II Trobada de Lesbianes de l’Estat espanyol, aquell mateix any.

Les aportacions de les lesbianes que van lluitar en els anys 70, tant al moviment feminista com als fronts d’alliberament homosexual, no han sigut suficientment reconegudes, a causa del background d’invisibilitat lèsbica en tots els àmbits. Tanmateix compten amb legitimitat suficient per a ser considerades història, per la qual cosa, resulta imprescindible recuperar-les i posar-les en valor en la nostra memòria col·lectiva.

Les seues resistències i resiliències basades en l’afecte, les cures, en la celebració de la ploma i el gaudi del desig i dels cossos són fonts d’inspiració, per a dissenyar noves estratègies polítiques, que ens permeten seguir lluitant per una societat basada en unes relacions més lliures, plaents, justes i respectuoses.

Olga Maroto Delgado