No hi ha dubte que el crim de les xiquetes d’Alcàsser va marcar un abans i un després a la societat valenciana. No era el primer ni va ser l’últim cas de violència masclista al nostre territori, però es pot considerar un com una mena de «pèrdua» de la innocència per a moltes de nosaltres, joves d’aquella generació, a causa del seu gran impacte mediàtic. Després d’allò, moltes mares van començar a témer que a les seues filles ens passara alguna cosa pareguda i la por es va establir sota la pell de moltes dones.

Aquest cas paradigmàtic de violència sexual és l’element central de l’assaig de Nerea Barjola Microfísica sexista del poder en el qual l’autora basca analitza com des dels mitjans de comunicació es generen «narratives» i relats sobre la violència contra a les dones que impregnen la societat com una taca d’oli, de manera subtil i velada però efectiva. Segons Barjola, l’anomenat cas Alcàsser«es va articular com una construcció social que va tractar de ressituar unes fronteres que mai no haurien d’haver sigut traspassades per les dones».

Des dels mass media s’han generat relats que culpabilitzen i denigren les víctimes i fan un tractament morbós de la violència que, en aquest cas, es va explicitar d’una manera tal als mitjans que va ser capaç de traslladar als nostres cossos la violència patida per les adolescents fins al més mínim detall. Aquest llibre -que ha estat prologat per Silvia Federici- pretén redissenyar la narrativa dels casos de violència sexual des d’una perspectiva feminista, casos que -com hem dit- normalment s’han tractat des del punt de vista del qüestionament de la víctima,  en lloc de preocupar-se per identificar i reconèixer les arrels estructurals de la violència. Com afirma l’autora, «les representacions sobre el perill sexual no sols són l’estructura que dóna suport a la violència, són en si mateixes violència sexual».

La por és el millor aliat del patriarcat per sotmetre a més de la meitat de la població. La por que immobilitza, la por que normalitza el fet que es limite la llibertat de moviment de les dones, el seu accés a determinats llocs fora de la llar, a determinats espais sense llum, a fer segons quines coses a segons quines hores i als anys 90 al nostre país es va generar molta por durant un procés que va acabar per modificar els hàbits quotidians de moltes dones durant uns anys que l’eco d’aquest crim encara ressonava en el nostre dia a dia.

Aquest assaig se’ns presenta de manera molt oportuna en un context en el qual malauradament els casos de violència sexual cap a les dones estan en primera plana de l’actualitat. L’assassinat de Diana Quer o la violació de «la manada» i tot el seu procés judicial han estat casos de gran poder mediàtic que s’han vist reproduïts molts dels elements del cas Alcàsser. En aquesta ocasió, però, la resposta del moviment feminista ha estat una altra i, de la por, s’ha passat a la denúncia i a la resistència, ocupant carrers i denunciant com està de podrit el sistema judicial.

Estem al davant, per tant, d’una obra d’anàlisi imprescindible per a comprendre el funcionament del quart poder pel que fa a la construcció de relats capaços d’influir notablement en la societat i en el nostre dia a dia. Textos com aquest són ferramentes que ens facilitaran l’exercici del nostre sentit crític quan malauradament tornem a ser espectadors de casos de violència sexual als mitjans.

Quim R. Vázquez