La Mà Negra i el Arnadí

Històries del Glop · octubre 2016

HISTÒRIES DEL GLOP
Breu història i xicotetes històries-anècdotes del Bar Glop

Per a explicar les vostres històries gloperas…
facebook / Historia-s-DEL-GLOP

Glop
29 anys disfrutant junts de la mala fama
Plaza de Benimaclet 3
633 01 40 43
facebook.com/Glop

La Mà Negra i el Arnadí

Alguns de vosaltres pot ser sabeu que abans d’obrir el Glop va ser un restaurant vegetarià. Però, i anteriorment? Just abans de llogar la planta baixa havia sigut magatzem per a guardar els productes que es venien en una de les casetes que antigament hi havia en el mercat de la Plaza Benimaclet. Aleshores alguns dels “mandamases” del barri, que ja posseïen terres i immobles, li van tirar l’ull amb la intenció de comprar-ho. Però l’antic amo de la casa, home d’esquerres, va preferir llogar-ho a gent jove com nosaltres. Si no haguera sigut per açò el més segur és que la casa hauria desaparegut doncs en l’època que era i sense lleis de protecció com les actuals és normal que hagueren acabat alçant-hi una finca.

La casa estava molt deteriorada i distribuïda d’una altra manera. On ara estan les taules eren habitacions i on es troba el billar era la cuina de la casa. El sòl era de terrasso antic, rajoles de les quals encara en queda alguna en el magatzem del bar. L’antiguitat exacta de la casa no figura en cap document que nosaltres hàgem vist però sí que sabem que té més de 220 anys.

Aquesta va ser la segona casa del barri doncs la primera és la que se situa darrere del Glop, en el carrer Benicolet, que la reconeixereu per la torreta que té i des de la qual els seus habitants podien veure el mar. En eixos anys encara no estava l’església. Com algunes de les cases de l’època tenia la cambra per a la cria de cucs de seda. Però si ens anem més anys cap a arrere la història de la casa és més singular. Quan antigament en el barri existien tres casinos: un situat en l’actual Patronat, un altre on més tard va estar un bar anomenat El Comercial i l’altre on es troba el Glop que era el casino de la Mà Negra. De fet, segons ens va explicar l’antic amo, també es van amagar algunes pertinences de la Mà Negra i quan ens ensenyà la cambra superior hi trobàrem una vella ràdio de galena i una bomba de mà inutilitzada. Per descomptat triàrem el millor lloc de Benimaclet.

Una vegada adquirit el local començàrem a reformar-ho a poc a poc. Massa a poc a poc. Ho volíem fer nosaltres amb l’ajuda d’amics. Però allò no avançava i les obres s’eternitzaven per això decidirem contractar a professionals per acabar la reforma. Així després de més d’un any d’obres, que resultar ser un dur treball per les circumstàncies, al gener de 1982 inauguràrem el local: un restaurant vegetarià al que anomenem: Arnadí. El nom ho prenem d’un plat típic de la cuina tradicional valenciana que és un postre de carabassa. Per aquells anys encara no estava la font (veureu una foto en l’anterior Històries del Glop) i una vegada tancades les parades, que quedaven del mercat que es posava tots els dies, era una plaça de poc pas i, quan arribava la nit, fins i tot fosca. Des del principi de l’obertura de l’Arnadí la plaça va anar guanyant vida ja que, com ocorre ara, hi havia persones que la utilitzaven com a punt de trobada i reunió; com una agrupació de balls tradicionals valencians que practicaven allí.

Però el restaurant no va durar molt de temps. Alguns podrien pensar que era lògic doncs en aquells anys els vegetarians no eren molt demandats pel que era difícil que anaren bé com a negoci si no estaven en un barri amb major afluència de públic. Aquesta no va ser la raó doncs mentre va estar obert teníem una clientela habitual i abundant. En honor a la veritat cal dir que la falta d’experiència i fins i tot una mica d’ingenuïtat ens va passar factura.

Dels plats que teníem en la carta recordem un d’ells com el de major èxit (malgrat la seua senzillesa o precisament per açò): les croquetes de formatge. Era una croqueta que la seua besamel es feia amb farina integral i li afegíem formatge parmesà ratllat a la paella. una vegada apagat el foc. Eren al voltant de 100 grams de formatge per mig litre de llet.

També pot interessar-te