Des de fa poc més d’un any a València va en augment les persones que saben xamegar al ritme del xote. I és que Rodrigo Cessar Menezes, al costat del col·lectiu Forró València, s’ha dedicat incansablement en els últims mesos a donar a conéixer la cultura del forró i a ensenyar a adorar-ho. Hem preguntat a Rodrigo perquè ens explique què és el forró.

Què és el forró i d’on ve?
Doncs el forró ve del nord-est de Brasil i forró, en realitat, és el nom que se li dóna a la festa. Dins d’aquesta festa hi ha diversos ritmes com el xote, el coco, el rastape, el baião. Unit a aquests ritmes està el ball, que es balla en parella. La cultura del forró avui està expandida per tot Brasil, però és en el nord-est de Brasil on és la festa tradicional.

Encara que el forró existeix des de fa molt, no es va popularitzar fins als 70. Açò és gràcies a Luiz Gonzaga, considerat el pare del forró, un nordestí que va emigrar a Rio de Janeiro i va començar a tocar per bars i locals de música per a guanyar-se la vida. Actualment la data de naixement de Luiz Gonzaga és considerada el dia nacional del forró a Brasil, el 13 de desembre.

Com es balla? El forró és un ball alegre, sensual, tècnic i senzill. Es balla en parella. A les festes les parelles poden ballar diversos ritmes i cadascú té la seua característica. Per exemple, està el xote que és un ritme molt lent i sensual, que es balla molt pegat, després està el baião, que puja la velocitat, o el rastapé o el forró, que ja són uns ritmes més ràpids i que et demanen un altre tipus de ball.

Al principi el forró tradicional es ballava dos passos per a un costat i dos passos per a l’altre. Però a Brasil, el forró ha guanyat influències d’altres cultures. Avui dia, té mescles de salsa, tango i samba de gafieira. Es pot ballar lentament, pegats, o més ràpid fent més figures. Té de tot. Però el millor és que és molt senzill d’aprendre. En uns 6 mesos fent classe una vegada per setmana, una persona sap ballar el necessari per a gaudir de la festa del forró.

I tu com vas començar a ballar-ho?
El forró va entrar en la meua vida en 1999. Tenia uns amics que ballaven forró, un dia em van convidar a anar a una festa i quan ho vaig veure vaig dir: açò mola. I des de llavors fins avui. Al principi l’objectiu era socialitzar, conéixer gent, intercanviar experiències. Després vaig començar a preocupar-me més amb el ball, la tècnica, els passos. I finalment ja amb la música, comprendre els ritmes, entendre com es relaciona el ritme i el cos. I ací el forró va passar a estar en la meua vida al complet.

Parla’ns de la trobada que prepareu.
“O fole roncou” és el nom de la primera trobada internacional a València. I estem fent història. Vaig tenir la sort de trobar un equip de persones molt professionals (alumnes meus) que ho donen tot per a organitzar la trobada. Serà l’últim cap de setmana d’agost. I serà una experiència una mica diferent de l’habitual. Tindrem cursos excepcionals i festes increïbles, com en tots els festivals, però també ens preocuparem a promoure València com la ciutat meravellosa que és, a través del turisme i la gastronomia. Qui vinga, segur que no es penedirà.