Trencadís

Si caminem des de la plaça de l’església en direcció al carrer de la Murta, en arribar a l’encreuament amb el carrer Mistral trobarem un edifici xicotet que fa xamfrà i que mai no passa desapercebut.

Es tracten d’unes cases famoses a Benimaclet, a causa de la pintoresca decoració de rajoles que adornen les seues parets de forma molt cridanera. No és poca la gent que s’ha preguntat quina seria la seua història. Moguts per aquesta curiositat ens vam posar a investigar.

Aquestes cases van ser construïdes per José Sanmartín Zarzo, iaio de les actuals propietàries, fa uns 80 anys, aproximadament. Amparo, una de les seues nétes, ens explica que José era un humil obrer, que treballava com el que hui seria un promotor i contractista. Recorda que era un fidel admirador de Gaudí i que li agradava molt l’arquitectura, tot i que no va poder estudiar-la. Sembla que, com l’economia de l’època no li permetia altra cosa, va anar recopilant restes de rajoles de les obres que es feien a València i, així, va construir aquestes cases, que si bé tenien una estructura normal per l’època, presenten unes façanes molt peculiars que tractaven d’emular, en certa manera, l’arquitectura de Gaudí, brindant-li així un xicotet homenatge. Potser aquest afany es degués al fet que José era un home que, tot i no haver estudiat arquitectura, li agradava llegir i es relacionava amb el món cultural de Benimaclet. Escrivia poesia,  participava en les obres de teatre que es feien al Casino Musical i tocava els platerets a la banda.

Les cases es van destinar a habitatges. Amparo, qui té en aquestes cases el seu negoci, ens explica que en realitzar reformes ha respectat la façana perquè està protegida i per l’afecte i el simbolisme que té per a Benimaclet. En els anys 70 es lloga el baix que fa cantonada, per obrir un negoci de verdures i comestibles: la botiga de verdures Jovani. La senyora Amparo, propietària del negoci, venia abans al mercat de Benimaclet en una parada de fusta. Aquesta botiga de verdures, portava oberta en aquesta peculiar casa al voltant de quaranta anys. Fa un any aproximadament es va tancar i al seu lloc hi ha ara una xicoteta taverna.

Pedro Almodóvar va triar aquestes cases per rodar-hi part de la seua pel·lícula “La mala educación”, manifestant d’aquesta manera la seua admiració. A més, també és indicativa la seua important aparició en diversos curts presentats en els anys 2011, 2013 i 2015 en el concurs de curtmetratges de l’Associació de Veïnes i Veïns de Benimaclet.

Quan camines per Benimaclet, et convidem a observar aquestes cases pintoresques, ja que no et deixaran indiferent i podràs entendre per què Benimaclet és un barri i com amb les seues arrels de poble, conserva hui, una personalitat pròpia.