Elogi a la gosadia
Fa poc menys d’un any, la meua filla aprenia a anar amb bicicleta sense cap classe de limitació social amb tots els mitjans necessaris, plena d’elogis per la seua gosadia. No els va resultar tan fàcil a mitjans del segle XIX a les dones que volien anar amb bicicleta, no només perquè trencaven amb les normes de comportament femení establertes sinó perquè s’alliberaven d’una roba interior d’uns 6 kilograms i els canviaven per uns pantalons anomenats bloomers (Amelia Bloomer) per a facilitar l’ús de les bicicletes a les dones, ús que afavoria la seua emancipació, augmentant els seus drets i canviant el seu estil de vida per a sempre.
Però no va ser açò l’únic que va canviar: millores en les carreteres, un moviment sísmic que va alterar fins i tot l’economia i les bases de la societat d’aquell moment. I és que la bicicleta al llarg del temps ha suposat arreu del món un mitjà d’alliberament social i de lluita pels drets, facilitadora que redueix l’espai d’una manera ecològica i econòmica que dóna accessibilitat, tant a les ciutats com a les zones rurals, dinamitzant l’economia i afavorint l’accés a l’educació.
La bicicleta al llarg del temps ha suposat arreu del món un mitjà d’alliberament social i lluita pels drets
Però tot no queda al passat, l’any 2017, Marina Jaber a Irak arran d’un projecte artístic, continua demostrant que encara queda molt a fer utilitzant la bicicleta com a eina per a fer front a la societat amb les seues tradicions i reclamar els drets de les dones. I és que devem continuar repensant els models i les formes, trobant allà on habitem i el que ens envolta, les escletxes per on obrir-nos pas i guanyar-li al temps les llibertats. Cada decisió que prenem, cada dia i al llarg de la nostra vida, és una posada en pràctica de la política que desitgem i anem conformant-la amb cada acció que implica gosadia. Amb tot allò que faig o que em propose fer com a persona individual, quan agafe la meua bicicleta recorrent la ciutat, amb la meua filla o sense, a cada pedalejada pense en com la voluntat política dels governants pot canviar la qualitat de vida i el diari de les persones, si pensen en paràmetres de cures socials, cures ecològiques i afavoreixen la seguretat i els accessos per a garantir xarxes i vies que mobilitzen a les ciutats i a les zones de l’extraradi i rurals, pensant en les persones i garantint un dret tan bàsic i revolucionari com és l’ús de la bicicleta.
La voluntat política dels governants pot canviar la qualitat de vida de les persones, pensant en les persones i garantint un dret tan bàsic i revolucionari com és l’ús de la bicicleta
Podria comparar sense cap mena de dificultat, l’engegada d’un pedal de bicicleta a l’efecte que té una mà lliurant un vot a les urnes. Ara amb més motius, quan sembla i és que la llibertat d’exercir el dret al vot o garantir-lo està en greus circumstàncies, em provoca major responsabilitat repensar la política i decidir es torna un gest conscient que travessarà els dies i els drets dels anys vinents. Puc dir que una de les coses que he agraït aquests darrers anys, ha sigut la capacitat de gestió pública i sobretot la voluntat política, per a millorar les xarxes i vies de mobilitat urbana a la ciutat i perifèria, tant pel resultat facilitador de l’ús de la bicicleta com els accessos de mobilitat reduïda, l’augment en la seguretat i visibilitat que afavoreix aquest ús amb igualtat i dinamitza a les famílies a fer-lo servir, la implicació individual en la reducció de la petjada ecològica gràcies a aquestes millores… Però queda molt a fer.
Faig elogi a la gosadia, a l’atreviment de pensar, perquè de situacions fetes amb audàcia venen els nostres drets
Avui dia, la bicicleta continua sent un mitjà i una icona de la llibertat, un símbol de l’ecologia, el feminisme i per a mi, és imprescindible que la política faça front al problema ambiental, que el planeta estiga entre les prioritats de l’agenda política, posen tot el seu esforç en trobar les formes de sostenir la vida i posen al centre i com a prioritat la supervivència de les majories socials, sense por de generar canvis metodològics a l’economia, fer regeneració urbanística que facilite la vida de les persones en totes les dimensions en clau de seguretat, fent polítiques d’equitat i que asseguren l’escolta de la veu del poble. Tant a les urnes, com als pedals hem de garantir el canvi de paradigma en el qual les nostres ciutats siguen amables, convivencials, inclusives i sostenibles, engegant i provocant que als programes electorals estiguen presents les polítiques de cures de la sostenibilitat humana i planetària.
Per tot açò, faig elogi a la gosadia, a l’atreviment de pensar, fer i provocar allò que desitgem, trencant els paràmetres, perquè de situacions fetes amb audàcia venen els nostres drets, i hem de continuar assegurant-los i engegant els que ens queden per obtenir.