Sempervivum
Compreu! Compreu! Violacions en paper i a doble pàgina! La llibertat està en venda i a bon preu! Aquest és el circ d’aquest segle i el menjar és de pa i porta!
Tinc clar que si portara un megàfon durant tot un dia, totes les dones que em creuaria tindrien alguna cosa a dir, amb absoluta necessitat, pel dolor, per la ràbia, la tristesa… i aquesta certesa fa estremir-me. Des d’aquest punt, és estrany plantejar-se fer un homenatge a les dones pel fet d’haver sigut assassinades. És estrany, com a dona, tractar de treure alguna cosa d’aquest tema sense que et llastime l’ànima. Són molts i en excés incomprensibles els assassinats. És molt estrany viure amb la mort per tot arreu, a cada instant, cada dia de la teua vida. És molt dolorós conviure amb ella com un ombra, com alguna persona que es presenta sense haver sigut convidat i és infinit i molest, no s’esgota, tant que t’afecta en cada cosa que fas, penses o crees. És si cap, més incomprensible, saber que tot allò que per un motiu o un altre et fa por o et violenta, una part de la societat masculina, ho fa sense pensar que li puga passar res, amb total llibertat. I és en aquest punt que confluint amb el pes que portem de les morts per assassinats, les morts per feminicidi, la violència i les morts que ens endolen en l‘àmbit planetari, les víctimes que ens recorden la nostra possible mort a cada pas, on descobrim que no ens sentim més vives per conviure amb ella, estem cada dia més molestes, cada dia més unides i com a dona, em plantege com totes, què és allò que està matant-nos, quin és el germen de la violència que manté actiu aquest geofeminicidi.
És molt dolorós i estrany viure amb la mort per tot arreu, a cada instant, cada dia de la teua vida
Per poder fer acte de reflexió, decidisc mantenir silenci per uns dies, escoltar i apuntar cada frase que m’envolta i em fa mal per arribar a aquesta relació:
A veure… què portaves posat? (bar): Rebeca Santamalia Cáncer, 48 anys. Si t’estira dels cabells, és que t’estima (parc infantil): Rebeca Alexandra Cadete, 26 anys. Aaaaai, si tinguera uns anyets menys (mercat): Leonor Muñoz González. 47 anys. Però dona, no t’enfades! Si somrius, estàs més bonica (carrer): Rosa R.R., 68 anys. Qui t‘estimarà amb eixe caràcter!? (familiar): Kelly M. Q., 17 anys. Per a ser feminista, ets prou guapa (pub): Rosa María Concepción Hernández, 60 anys. Com és que aneu tan soles? (plaça): Daría O. C., 22 anys. A les ties us afecta tot! (reunió): Sense nom, 95 anys. Ja esteu una altra volta amb el feminisme? (reunió amb coneguts): Romina Celeste Núñez, 25 anys. No accepteu ni una broma! (discoteca): Sheila, 29 anys. No sigues tan histèrica! (vincle afectiu): M.T.L.L., 73 anys. Les dones, avui en dia, no accepteu ni una floreta (panaderia): Natalia B.G., 20 anys. Aquesta xiqueta és encara més guapa que la mare… Em fas un bes? Quins llavis més gruixuts que té! Eixes cames són per a menjar-se-les! A aquesta la rebentaria. A eixa no hi ha qui li comprenga. Molt feminisme però… Tens pensat tindre més filles? Quant de temps portes sola? Et preocupa que et caiga el pit? T’he dit la cosa bonica que és la teua filla? La teua gosa mossega? I tu?
Com a dona, em plantege com totes, què és allò que està matant-nos, quin és el germen de la violència que manté actiu aquest geofeminicidi
És açò suportable? Fins on estem afectades? Alguna pot quantificar-ho? El feminisme surt dels budells que estan menejant-se en aquest moment. És allò que batega com una remor per a escoltar-la mentre la vida, aquesta violenta vida passa i anem convertint-la col·lectivament en un espai temps amable, igualitari i divers. No és res fàcil accedir als vincles des d’aquesta situació, no ho és tampoc en cap àmbit on ens hem de posar a gestionar i lidiar per a fer-nos respectar i valorar, és molt complicat criar en aquestes circumstàncies. És dur enfrontar el carrer a qualsevol hora, el bosc, espais públics, privats, laborals, familiars, sexuals… i adonar-te que no ets tan sols tu qui decideix, entre tu i la vida està aquest circ de mort i crueltat, del que totes i tots som participes i hem d’enderrocar conscients i amb voluntat ecofeminista, antiracista i en lluita contra el patriarcat en cada paraula, a cada pas. Tenim un megàfon al pit i hem de fer-lo servir per a continuar en vida i en dignitat per nosaltres, les que han de vindre i per la memòria de les que ja no hi són.
