NADAL MIGRANT
Odette Fajardo
Ja fa temps que el vídeo “Santa Claus” del traper Lory Money, va cridar l’atenció de les xarxes. El curiós de la seua proposta, més enllà de l’humor, va ser l’aparició en YouTube d’un manter senegalés fent una paròdia sobre les seues tàctiques de venda “il·legal”. En el vídeo, el traper empra la figura de Santa Claus, per tal de mostrar la típica estratègia dels manters quan fugen de la policia en les freqüents batudes racistes, que es realitzen quotidianament en els mercats ambulants de la ciutat.
Pense en aquest exemple quan reflexione sobre les diverses formes de viure les festes nadalenques per a les persones que migrem, i m’imagine a aquest mateix personatge venent regals la Nit de Nadal, mentre que uns altres compren, sopen i se’n van de festa. Llavors, aquest Santa Claus senegalés es converteix en la caricatura d’alguna cosa més: el migrant que amb el seu treball, siga assalariat, precari o “il·legal”, ajuda a sostenir un sistema que permet un nivell de benestar per als autòctons.
En Nadal la proposta mediàtica mostra als migrants com a lladres d’ocupació, caçadors d’ajudes públiques o com a víctimes a les quals cal salvar perquè no tenim veu pròpia
La ficció construeix la realitat, i viceversa. Així com un vídeo ens pot parlar de la situació d’un col·lectiu migrant, un altre pot manipular aquesta realitat. En aquestes dates de recolliment a casa, la televisió és una de les nostres companyes favorites. En ella es retrata la presumpta realitat filtrada per interessos polítics, en Nadal la proposta mediàtica retrata una felicitat artificial, mentre que segueix mostrant als migrants com a lladres d’ocupació, delinqüents, caçadors d’ajudes públiques o per contra, com a víctimes a les quals cal salvar perquè no tenim veu pròpia. Aquests retrats mediàtics igual de falsos que nocius, ens assenyalen el camí cap a un qüestionament crític de la informació i la creació de noves narratives migrants.
Em considere una més en la recerca d’un canvi d’estructura anticolonial i antiracista i he treballat amb diferents persones i col·lectius. I des de la col·lectivitat pense que és possible, però no senzill, construir altres formes d’entendre la migració. Un dels elements que em semblen fonamentals, per a elaborar aquest canvi de visió, és l’emocional. Si pensem des de les emocions, aquestes dates nadalenques es tornen importants perquè delaten formes de relacionar-se, de crear ponts de comunicació a distància i de conrear els afectes allà on vivim. A més, per a molts de nosaltres la ritualitat és molt important, doncs més enllà del significat religiós d’aquestes festes, les transicions o canvis de cicle adquireixen una importància particular quan estàs lluny del teu entorn.
És possible construir altres formes d’entendre la migració. Aquestes dates delaten formes de relacionar-se, de crear ponts de comunicació a distància i de conrear els afectes allà on vivim
Molts migrants passem aquestes festes amb la família, els amics o la parella, altres connectats al Skype i enviant missatges per Whatsapp a la nostra família en la distància. Uns altres tenim l’oportunitat de viatjar als nostres països d’origen i escurçar temporalment la distància física que ens separa dels nostres éssers estimats. Molts altres passem les festes protegides en el carrer o en llocs d’acolliment sentint la gelor de la humida València. En un mar de realitats diferents, potser un dels sentiments comuns per a la majoria és la nostàlgia d’haver deixat alguna cosa enrere.
Ximena afirma: “molts apostem per la incertesa de viure lluny, encara que sempre vivim dubtant si els guanys compensen les pèrdues”
La companya migrant Ximena Pardo, amb qui compartisc el projecte “Descolonizar la mente”, des del seu taller de dol migratori em recorda que la sensació de pèrdua és un espai comú per a tots els migrants. Ella afirma que aquestes dates són tan complicades perquè evidencien l’absència d’afectes, si en el teu país de residència no has arribat a formar una xarxa de suport. A més, el Nadal és una festa en la qual es reuneix tota la família i ens vénen al cap records infantils, d’il·lusió i fantasia. Reflexions com aquestes, provoquen que molts migrants es qüestionen si val la pena migrar. Ximena afirma: “molts apostem per la incertesa de viure lluny, encara que sempre vivim dubtant si els guanys compensen les pèrdues”.