Luis Demano

artista portada · novembre 2018

Quins són els teus principals referents vius o morts?

El primer seria Saul Steinberg, un dels meus il·lustradors favorits, entre altres coses, pel seu plantejament de la il·lustració com un joc etern i per l’absoluta vigència de les seues idees i plantejaments formals. Influència directa d’il·lustradors avui famosos com Jean Jullien o Christoph Niemann.

Un altre dels meus il·lustradors clàssics favorits és Charley Harper. També d’absoluta vigència a través de l’actual nova ona d’il·lustradors centrats en l’àlbum il·lustrat divulgatiu, com poden ser Owen Davey o Ben Newman.

Fins on creus que va el món de la il·lustració actualment? La il·lustració està de moda!

Mentre hi haja informació a comunicar visualment la il·lustració continuarà sent una eina ineludible. Portem expressant-nos i comprenent el món a través de les imatges des de la prehistòria. De moda? Supose que tan de moda com la roda.

Mentre hi haja informació a comunicar visualment la il·lustració continuarà sent una eina ineludible

Ací a Benimaclet hi havia un local molt guapo, el Swan Club, on varen confiar amb tu per al disseny dels seus cartells mensuals, què ens pots contar d’aquest lloc? Com era el teu procés creatiu per a poder generar una imatge diferent cada mes? Què opines del treball que vares realitzar veient-lo hui dia? Com ha envellit? El Swan Club era el local d’uns bons amics meus, també amos del Tulsa. Una de les passions que compartim és la música dels 60 i 70, que era el que majoritàriament es punxava en el Swan Club, en format vinil habitualment. Per això vaig centrar el meu procés creatiu en la transformació contínua d’aqueix objecte fetitxe. No va ser difícil, simplement cal aplicar certes fórmules visuals molt recurrents en la nostra professió. Envellit? No ho sé. Espere que sí. Per a mi envellir és un procés natural que dóna sentit a la vida i a la meua concepció de l’art. Per a mi les imatges funcionen com a màquines del temps, evoquen realitats passades i poden projectar-te cap al futur. Espere que quan algú veja els cartells del Swan Club recorde els bons temps que passàrem allí ballant i els bons temps que encara ens queden per viure cada vegada que posem l’agulla sobre un vinil.

Per a mi envellir és un procés natural que dóna sentit a la vida i a la meua concepció de l’art. Per a mi les imatges funcionen com a màquines del temps, evoquen realitats passades i poden projectar-te cap al futur

Actualment, ets professor d’un màster de disseny i il·lustració. Imagine que per a ser mestre, has viscut una llarga trajectòria al món acadèmic, havent cursat diferents titulacions, workshops, màster, cursos d’especialització i tallers en l’àmbit de l’educació institucionalitzada. M’equivoque? Com ha sigut la teua relació amb el món acadèmic?

Jo, com la majoria dels meus companys i companyes il·lustradores som autodidactes o venim d’altres disciplines (belles arts, disseny gràfic, etc.). Així que tota aqueixa quantitat de diners que enumeres en forma de tallers i cursos, que quan jo vaig començar no existien a Espanya, jo me l’he gastat en llibres, generalment d’àmbits com el disseny, la fotografia o la història de l’art. Autors com Bruno Munari, John Berger, Joan Fontcuberta, Enric Satué, Valeriano Morrió o Gombrich, per citar uns pocs, són els que m’han ensenyat el que sé a través dels seus llibres. He hagut de generar els meus propis materials didàctics a partir de tot açò, perquè avui dia no existeix un cos teòric propi de la il·lustració com a disciplina.

Ometre certes temàtiques no és una opció, perquè estaria menystenint la capacitat de transformació social que tenen les imatges

El teu treball té un caire molt crític i reivindicatiu, havent realitzat treballs contra la violència de gènere, la llibertat d’expressió, entre altres, per quin motiu?  Quin paper creus que ha de tindre l’il·lustrador actualment?

La il·lustració és abans de res una eina de comunicació visual, per tant no és aliena al seu context social. Per a mi ometre certes temàtiques en el meu treball no és una opció, perquè estaria menystenint la capacitat de transformació social que tenen les imatges.

Veus possible la neutralitat per a tractar d’agradar a tothom? El nostre treball ha de ser polític i és necessari posicionar-se o no cal?

El concepte de neutralitat, com el d’objectivitat, és una fal·làcia en el context de la comunicació. Tu optes per representar la realitat d’una manera determinada, i fins i tot quan omets informació estàs prenent partit per una manera determinada de comprendre el món. A part d’això, cal ser conscient que en la majoria dels nostres encàrrecs estem totalment condicionats per les necessitats comunicatives de la nostra clientela.

Per una banda, treballes o has treballat per a diferents mitjans de comunicació convencionals com El Mundo o ABC Cultural i per l’altra, has realitzat una infinitat de treballs d’autoedició, quines diferències trobes en treballar en espais de comunicació tan diferents?

La llibertat de creació, com et comentava abans, és la gran diferència entre ambdues facetes de la professió.

És imprescindible hui dia tindre un estil que identifique ràpidament el treball d’un il·lustrador? Contingut o continent? O ambdues?

Moltes vegades l’estil s’acaba confonent amb l’aplicació tècnica d’una fórmula concreta, quan realment és la capacitat d’adaptació tècnica que es té en funció del missatge que es vulga comunicar. Tenir un estil propi, una veu pròpia, utilitzes la tècnica que utilitzes, és un dels grans reptes als quals ens enfrontem en la nostra professió.

Pots viure exclusivament del teu treball com a il·lustrador?

Sí, fa més d’una dècada que visc exclusivament de la il·lustració.

Has sigut estafat en alguna ocasió? Com has aconseguit protegir-te en aquest món depredador on vivim?

Afortunadament solament he tingut un problema d’aquest tipus en tota la meua carrera. En aquests casos, aconselle acudir a les associacions professionals del sector, com és el cas de l’APIV ací a València. Associar-se per a enfortir el gremi és crucial per a defensar-se davant d’aquest tipus de situacions.

Defineix la paraula “col·lectivitat”.

Crec que la resposta d’abans serveix també per a aquesta. El col·lectiu és el que construïm entre tots per a millorar les nostres condicions de vida, en contra de l’esforç d’uns pocs per aprofitar aqueixos recursos per als seus propis interessos. El que ve a ser la “lluita de classes”.

Hui dia, darrere de paraules com “col·laboració” i excuses com garantir una major difusió del treball dels il·lustradors o possibles encàrrecs futurs, el treball de la il·lustració, junt amb moltes altres professions creatives, es troba excessivament precaritzat, quin consell manaries a una persona que vulga dedicar-se a aquest món en el futur?

A-S-S-O-C-I-A-R-S-E. És l’única resposta a moltes preguntes.

Aquest Benimaclet Entra està centrat en un procés pel qual es vol construir en un trosset d’espai lliure que queda entre el nostre poblet i la ronda. En aquest espai, es vol, entre d’altres, construir 1.300 habitatges. Quins motius veus darrere d’aquest projecte?

Principalment una intenció especulativa i de lucre personal d’uns pocs, això sí, emmascarat sempre com un procés de desenvolupament inevitable que proporcionarà molts llocs de treball. Sempre s’acaba utilitzant la mateixa fórmula de màrqueting polític per a vendre’ns la progressiva privatització de l’espai públic. Continuem comprant aquest missatge perquè s’ha construït un relat social fragmentat on l’anàlisi radical de les connexions entre causes i efectes ha sigut desplaçat per una visió a curt termini de la realitat.

Com és la ciutat en la qual vius?

Em considere una persona molt desarrelada, per una sèrie de factors personals que no vénen al cas, així que intente, en la mesura del possible, entendre la meua relació amb el context urbà a través de les persones que l’habiten. És a dir, implicar-me i enfortir el teixit social del lloc en el qual visca a cada moment.

I la teua ciutat somiada?

Una en la qual principalment l’habitatge no siga considerat com un producte especulatiu. Seria un bon eix des del qual començar a vertebrar la meua ciutat somiada.

Intente, en la mesura del possible, entendre la meua relació amb el context urbà a través de les persones que l’habiten.

Quin creus que és el màxim poder que té un barri enfront d’uns polítics que semblen no escoltar massa bé a la ciutadania?

A-S-S-O-C-I-A-R-S-E. És l’única resposta a moltes preguntes.

Què és un fanzine?

Un fanzine podria resumir-se, si em permeteu posar-me una miqueta idealista, com l’únic paradigma de llibertat d’expressió que existeix avui dia.

Ens podries recomanar els teus fanzines favorits?

Mondo Brutto, encara que ja no existisca, segueix sent el meu fanzine favorit.

Com veus Benimaclet?

Lluitant amb dents i ungles per no convertir-se en una altra Russafa.

Parla’ns de la portada per a Benimaclet Entra.

M’agrada que les imatges parlen per si soles, i espere que aquesta posseïsca aquesta capacitat.

També pot interessar-te