Benimaclet i la seua manera de gentrificar-se
La creació d’un barri cool sense haver passat els processos de gentrificació

Els processos de gentrificació segueixen normalment un patró típic: barris obrers, migratoris i degradats, situats més o menys cèntrics dins la ciutat, fet característic que els fa atractius per a certs col·lectius de persones (pioners gentrificadors) amb interessos econòmics i culturals diferents dels del veïnat originari.

La ubicació (perifèria) i la història lligada a l’horta i el treball al camp, fa que Benimaclet trenque amb l’esquema típic de gentrificació, però amb els efectes pareguts. Ací no hem sofrit la degradació del barri com a Russafa o al Cabanyal o no de la mateixa manera, açò fa que siga més difícil identificar-ho. Ací és un procés lent, potser pel caràcter de poble fa més difícil trobar-ho en relació a altres barris encara que cada vegada és més visible per la pujada de preus d’habitatge i els interessos especulatius d’inversos estrangers.

Entre altres factors les universitats van fer de Benimaclet un punt estratègic per i per a les estudiants, iniciant un procés on aquestes van canviant a poc a poc les necessitats del barri.

Aquesta nova vida cultural converteix el barri en objecte d’interès per tal de viure, deixant clar que Benimaclet “mola”; creant a poc a poc una marca de barri, d’oci i de comerç.

Aquesta nova vida cultural impulsada pels pioners, obri les portes als agents especuladors i com a conseqüència:

• Augmenta el preu de vida (habitatge, aliments, oci, etc.) Tot açò fa que les veïnes amb menys recursos econòmics, que fins i tot al principi de l’arribada d’aquests nous habitants el veiessen amb bons ulls, ara visquen de manera precària o marxen, viure al barri per menys de 400 euros de lloguer és impossible, i comprar per a certes generacions ja és una cosa impensable.
• Instauració de serveis i comerços que quasi totes responen a les necessitats dels nous habitants, que sense adonar-se’n seran també aliment per al monstre capitalista que devora modes, i substitueix negocis que estan per i per al barri.
• La moda com a efecte cridà, creant barris elitistes i a gust del nou consumidor.

Per altres experiències sabem que aquest canvi de model de barri pot fer que les veïnes no senten el barri propi i els futurs usuaris tan sols el vegen com un objecte de consum més.

El paper de la cultura en els processos gentrificadors, ha tingut en la instal·lació i en la producció dels artistes un dels seus agents més dinàmics i influents.

L’artista despolititzat englobaria una categoria que hui podria incloure a professionals com ara: gestor cultural, activista cultural, dissenyadores, etc. Aquests agents anomenats com “estil neo-bohemi” adquireixen rellevància com a classe transformadora dels teixits urbans. Sent la seua pròpia despolitització la que farà que desapareguen perquè es converteixen en una joguina d’un sol ús.

Entenem que la gran majoria dels pioners no volen revalorar econòmicament barris i les seues iniciatives i projectes en la gran majoria enriqueixen i dinamitzen la vida cultural d’un barri. Molts d’aquests agents pioners que estan aterrant al barri vénen d’altres barris, en què el procés gentrificador/capitalista del qual en un moment van ser pioners, ara els ha expulsat. Però la seua activitat cultural, comercial i artística obri quasi automàticament les portes a una explotació de les possibilitats econòmiques d’un barri i l’expulsió de la població més precària.

Així doncs i després d’analitzar les raons i conseqüències d’aquest tipus de processos, treballem juntes i creem iniciatives sempre tenint en compte el nostre rol com possibles agents promotors de la gentrificació. Evitem entrar en la lògica del capitalisme fent propostes enriquidores de caràcter polític tenint present el barri que ens envolta.