De vegades, preguntar-nos què és el que volem és el millor regal que podem fer-nos. Un dia t’alces i dius: vull fer un esport participatiu, basat en la sororitat, en què siga necessari l’esforç conjunt i que combine amb les meves voluntats polítiques i, a més, que siga divertit. Sembla complex i quasi impossible no? Doncs no. El roller derby ho té tot. Un esport de contacte al qual no li cal l’adjectiu del gènere femení per nomenar-lo, assembleari, autogestionat i feminista. I tot s’ha de dir, és molt divertit!

Posar-te els patins, reprendre una activitat de la infantesa, enfrontar-te a la possibilitat de caure, alçar-te i tornar a provar, rebre colps i envestides, sabent que a la fi, al teu cos hi quedaran marques, eixes conegudes besades que ens fem, són les blaüres derby que totes portem perquè volem, perquè el mal al nostre cos cobra sentit quan sents que tot el que estàs fent hi té molt a veure amb la teva vida.

El roller derby és un esport d’estratègia, força i resistència, on dos equips de 5 dones (4 bloquejadores i una corredora, coneguda com a jammer) han d’aconseguir fer el màxim nombre de voltes a una pista ovalada, en un partit de dos temps de 30 minuts. I cal dir que es tracta d’un esport que tira per l’aire tots els estereotips físics de gènere, ja que la diversitat dels cossos són una necessitat per al joc. Ara, quan veig un cul gran em sent protegida, veig en ell una força incommensurable, i quan tinc al davant un cos menut sé percebre la velocitat i l’astúcia per a fer una bona jugada.

I és que aquesta és la millor revenja contra l’estètica, trobar-hi la forma de deixar de banda l’acceptació i lliurar l’espai on cobren sentit les formes, on veritablement són imprescindibles totes les versions corporals per a complementar-nos. Tots aquests cossos tan importants per dur endavant la defensa i l’atac i fer un bon joc, i així fer conscient la idea que tots els tipus de cossos hi són necessaris.

Aquest, sens dubte, és un esport col·laboratiu on un gran nombre de persones participen activament porten o no patins. A més de les jugadores, hi ha moltíssimes persones que s’encarreguen de la part més organitzativa: preparar els partits, comissions de treball de l’equip, arbitratge… I és ací on poden figurar tant dones com homes. Açò és el que més m’encisa de tot. Al roller derby es reconeix l’home com a una figura de suport, cura i impuls. És un plaer formar part d’un col·lectiu en el qual es decideix cedir l’espai per a reconèixer l’home com a actor actiu en el compromís de la lluita feminista, mitjançant un esport i adonar-te’n que és d’açò del que es tractava la vida que estaves procurant per a tu i les que estem criant.

En el roller derby, a més de fer de l’esport un concepte horitzontal, cal tindre en compte que es juga en la direcció contrària de les agulles del rellotge i és d’aquesta forma, a contra temps, contra tots els estereotips, on la dona aconsegueix fusionar la vida i el pensament, i crea una altra forma de viure, de generar vincles i de fer política amb patins o sense.

Perquè són als petits espais personals on desenvolupem el suport necessari per a gaudir d’un diari el més proper al que volem.  Per tot açò, fer del meu temps lliure política  mitjançant el meu cos, ficar-me els patins, sent mare i sense plantejar-me l’edat que tinc, em dóna les suficients raons per a fer de la pista i del carrer un camp d’actuació del futur que vull.

Clara Moltó Gisbert