Sent espectadora del teu treball, com el definires?

“La pesada de les caretes somrients que soles parla de feminisme”

Què t’agrada dibuixar?

Per a mi el dibuix és una ferramenta de denúncia i m’agrada utilitzar-ho amb una funció didàctica. Per això tracte temes que em preocupen i sobre els que crec que la societat hauria de reflexionar i corregir el seu comportament. El paper de la dona a la societat és el leitmotiv en el meu treball. És una qüestió que engloba una gran quantitat de temes: el maltractament, la desigualtat salarial, l’ablació, la censura dels mugrons a les xarxes socials… Encara que la veritat és que m’agradaria tindre més temps per a tractar temes com el problema dels refugiats o de les persones sense llar.

Vius a Mislata però el barri de Benicalap està present en moltes de les teues il·lustracions. Quina és la teua vinculació a aquest barri?

És el barri on va créixer mon pare i on va conéixer a ma mare. Encara que mai he viscut allà he passat prou anys de la meua infantesa jugant al parc de Benicalap. Una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció és el gran desconeixement que hi ha de molts barris de València pels mateixos ciutadans de la mateixa ciutat. Crec que és un clar exemple de l’important que és no centrar l’activitat cultural i comercial als barris centrals.

Què podem trobar a l’avinguda Burjassot 154?

És la direcció d’una associació cultural que es diu Ultramarins 154 que tracta de donar-li vida cultural al barri amb concerts, conferències, etc. Allà hem fet dues edicions del Guateque de Ilustración.

Què és Guateque de Ilustración? Com va sorgir aquesta iniciativa? Pròximes edicions?

Fa uns quants anys compartia espai de treball amb l’estudi de disseny Milkglass. Ens fascinaven els fanzines i teníem al cap algunes idees, però no trobàvem cap lloc per vendre’ls, així que vam muntar el nostre propi festival. Duguem 4 edicions, però no és un projecte regular, mai sabem quan serà la pròxima edició. A més, després de cada edició sempre em pregunte: “Vamos a ver María, ¿qué necesidad tienes de meterte en estos líos?”. Supose que després d’un temps m’oblide de l’esforç que suposa organitzar un esdeveniment així i torne una altra vegada.

Com a primícia mundial puc dir-vos que fa uns dies un company va parlar amb el responsable d’un espai per fer una edició en estiu, però no hi ha res confirmat.

Benicalap i Benimaclet, barris perifèrics, barris amb origen rural, barris amb un teixit social que es coneix i es pregunta com estàs, quin creus que és el súper poder d’aquests barris?

La veritat és que Benicalap hauria de tindre com a exemple Benimaclet. Crec que el súper poder del vostre barri ha sigut la capacitat per a mantenir la seua essència i reivindicar una personalitat pròpia. Benicalap hi ha perdut la seua identitat, és responsabilitat dels seus veïns i de l’Ajuntament de tornar a donar-li vida, i de la resta dels ciutadans de donar suport a les iniciatives que sorgisquen a aquests barris.

Vaig llegir que la generació nascuda a partir del 2000 té una capacitat de concentració d’uns 10 segons, treballes tècniques de comunicació molt ràpides com els GIF’s animats, ets una apassionada de la cuina feta amb mim i captes realitats quotidianes que només una passejada crítica i lenta per la ciutat et pot transmetre, com es viu en aquesta contínua doble realitat?

A vegades crec que tinc més en comú amb els nascuts a partir dels 2000 que als 80. Patisc una necessitat malaltissa d’utilitzar el meu temps de la manera més eficientment possible. És a dir, la meua inspiració no ve de fer passejades per la ciutat, normalment aprofite els desplaçaments en bici o el moment de la dutxa per a pensar. El meu procés de treball és sempre igual: tinc una idea, la desenvolupe al meu cap repetint i polint els textos de camí a casa i quan arribe comence a dibuixar.

M’agrada molt aquest format perquè en 2 o 3 hores tinc el GIF fet, no tinc paciència per gastar més temps, i puc compartir molta informació i dades d’una sola volta. Utilitze els meus GIFs com xicotetes píndoles informatives, ideals per a les xarxes socials, que com bé has dit han de ser curts i directes per a aquesta nova capacitat de concentració.

El teu treball és compromés i crític però apareix una estètica molt naïf. Per què tries aquest camí?

Mai rebrem amb alegria qualsevol cosa que siga contraria a les nostres idees. Quan ets crític amb la societat, li estàs dient a la gent que porta tota la vida equivocada i ha de corregir el seu comportament, acceptar açò no és fàcil. Si a més, aquest missatge t’arriba d’una manera agressiva i visualment no atractiva, el rebràs amb pitjor actitud. El meu objectiu és que la gent reflexione i comence a canviar, si no, no té cap sentit el meu treball. Per això crec que aquest estil naïf fa que els meus missatges reivindicatius arriben a més gent i siguen millor acollits.

Veiem una evolució al teu treball, passant de tractar temes relacionats amb les relacions personals a altres amb una escala molt major en la qual queden implicades moltes més persones, com ha sigut aquesta evolució?

Va ser un procés prou natural. Vaig començar parlant de les relacions perquè és un tema del qual és fàcil agafar idees de la vida quotidiana, tan meua com dels meus coneguts. A més, es podria dir que tot el món ha estat alguna vegada enamorat i ha tingut mal d’amors, així que es crea una relació de complicitat amb el lector molt fàcilment.

Quan tractes el tema de les relacions arriba un put que és quasi impossible no parlar dels rols de gènere. Com espera la societat que els homes gestionen els seus sentiments, com cal que la dona prepare el seu cos per a agradar als altres, com han de comportar-se cadascun a una cita… Així que l’evolució cap al feminisme va ser natural.

Pots viure exclusivament de la il·lustració?

Sent sincera la veritat és que mai he provat de viure de la il·lustració. El meu treball sempre ha sigut ser dissenyadora mentre que dibuixar era a soles una afició. Per això, encara que he crescut com a il·lustradora, la meua font d’ingressos és el meu treball com a directora d’art. Encara que per una part no tinc tot el temps que voldria per dibuixar, tindre un sou fix em permet agafar sols encàrrecs que m’agraden.