Sóc ceramista i em dedique a l’elaboració de vaixella de gres i porcellana. Visc en aquest barri des de fa 13 anys, i és ací a Benimaclet on s’ha anat gestant tot. Tinc el meu taller en un espai col·lectiu que anomenem “la 37”, situat en una vella fàbrica en l’Horta. Allí em dedique a crear ceràmica de caràcter funcional. M’interessa l’ús quotidià de la ceràmica, per això produïsc tot tipus de peces de vaixella, doncs en elles es vincula la bellesa d’un objecte i la de l’acte que desenvoluparàs en usar-les, com ho és menjar o beure en aquestes peces.

Especialment m’apassiona fer bols, ja que amb ells pots produir un objecte de ceràmica que estiga en sintonia amb el que és bell, donant forma a un objecte gentil, per a introduir-ho en la nostra vida.

El meu recorregut parteix de l’Escola d’Art i Ceràmica de Manises, on he tingut la sort de coincidir amb persones que m’han aportat molt de coneixement i inspiració, on sempre m’han mostrat el seu suport i on també he pogut impartir cursos monogràfics.

Del torn, podria dir que he aprés de diverses persones, però és Pepe Royo qui em va brindar el seu taller de ceràmica per a començar a donar els meus primers passos amb aquesta eina i és ací on puc dir que comença la meua passió pel torn, i la meua actual intenció de donar-li forma a la terrisseria del futur.

D’altra banda, allò que ha marcat un abans i un després en el meu desenvolupament com a ceramista i també com a persona, ha sigut viatjar a Corea i durant mesos tenir l’oportunitat d’aprendre del meu mestre Kim Daewoong amb qui he adquirit un concepte de la ceràmica i de la vaixella molt diferent de tot el que havia conegut abans. L’exclusivitat de cada peça, creades en llibertat, el domini de la tècnica com a mitjà de superació, i la responsabilitat de continuar amb un llegat, premissa en ment de crear ceràmica amb qualitat en el moment actual… Tot açò mentre vivia de molt prop i de la mà de Kihyun Kweon la cultura del budisme.

Tot açò ho aplique en l’actualitat a cada cosa que faig en la meua vida i a cada peça que cree.

En aquest ofici, que és un llarg recorregut d’inevitable compromís i profunda admiració al que és artesanal, trobe l’espai per desenvolupar la meua pròpia creació vinculada al concepte de bellesa budista i portar al futur la terrisseria.

Des d’ací, voldria convidar a aquest espai col·lectiu que és la 37, on es troba el meu taller, a tota persona interessada o curiosa per la ceràmica. Obertes estan les portes per a qui vulga acostar-se a aquest gran ofici que és la terrisseria i cercar un bol que li embellisca els dies.

Patricia Varea Milán
Fotos: Julia Reoyo