Lorena Gascón-The Lighters
BE sona · abril 2017
No és la primera vegada que treballeu junts. En què es diferencia The Lighters als anteriors projectes? Charlie i jo ens vam conéixer en Tramperos, una de les primeres bandes de versions de rock en les quals vam estar. The Lighters es diferencia dels altres projectes en el fet que som un duo i en què tractem de fer un repertori que agrade al públic, fugint de les cançons extracomerciales i de les cançons avorrides i alhora tractant de tocar tots els estils tant en anglés com a castellà.
Per què covers? Ens sembla la millor manera de fer gaudir a la gent, sempre és més fàcil fer-los cantar i ballar amb temes que coneixen. A més, tant Charlie com jo tenim o hem tingut formacions de cançons pròpies, les quals responen a altres necessitats. Jo vaig ser vocalista del grup de metall valencià L’Endeví i actualment Charlie té dues bandes de cançons pròpies, Gran Quivira i The Saltitos.
D’on ve el nom de The Lighters? Ens va semblar que sonava bé, i ens va agradar el que representa, alguna cosa que s’usa per a encendre foc. Una vegada, una persona del públic ens va dir que li havíem encés l’espurna, i per açò pensarem aquest nom.
Us sentiu molt còmodes amb l’acústic. Què us aporta aquest format més reduït? Ens agrada molt tocar amb banda, però no sempre les condicions ho permeten. És com tot; com més ingredients, més riquesa, però també més coses a tenir en compte i més complexitat. Charlie i jo portem tocant quasi 4 anys, i ens coneixem tant que només amb mirades sabem el que l’altre va a fer, encara que a voltes ens equivoquem. A més, els locals en els quals actuem normalment prefereixen que anem en format duo.
En el vostre repertori trobem clàssics del rock, blues i soul. Com respon el vostre públic a aquestes cançons? Responen genial, de fet, la majoria de cançons que portem en el repertori les tenim perquè ens les han demanat altres vegades. En certa manera pot dir-se que fem una mica “música a la carta”.
Quins objectius perseguiu? El nostre objectiu és passar-ho bé i fer que uns altres ho passen bé, gaudir cada moment de la música i de l’energia que compartim amb el públic. Bé, i el de ser estreles del rock i tocar en Wembley, també.
Porteu una gran quantitat de concerts a l’esquena, alguna anècdota interessant? Ens ha passat de tot: perdre’ns per a arribar a un bolo, que ens paguen de més, que ens lleven el micro perquè no volen deixar de cantar, que se’ns obliden coses, que ens falle l’equip i fer el concert sencer a pèl, dormir només una o dues hores, fer doblets de 4 hores en un dia… però fins al moment, res greu.
Què ens anem a trobar en el vostre concert al Tallafocs? Us aneu a trobar, a part d’uns pinxos magnífics, a dues persones que tenen moltes ganes de fer música i compartir-la amb el qual estiga disposat a escoltar-la.
Entrevista per Alejandro Murcia
Foto: Paco Luna
Cançons per a
- Un viatge per carretera: Scar Tissue, Red Hot Chili Peppers
- Cantar fins a quedar-te sense veu: Charlie Big Potato, Skunk Anansie
- Fer un bes baix la pluja: The Blower’s Daughter, Damien Rice
- Preparar-se per a un dissabte nit: Opium of the People, Slipknot
- Un diumenge de ressaca: Un concert sencer de Glen Hansard
