Imaginant una altra educació
BE aprén · març 2017
Com podem transformar el món en un lloc més just, equitatiu, pacífic, respectuós, tolerant, amorós i sostenible? Abans, quan em feia aquesta pregunta, em sentia aclaparada, no sabia per on començar, sentia que jo sola no podia fer res! Fins que vaig descobrir que tenia una eina molt potent al meu abast, que a més, podia usar a tota hora: la relació amb els meus fills!
Una manera de transformar el món és criant d’una manera conscient, amorosa i respectuosa.
Un canvi de consciència social, amb la perspectiva d’una possible transformació del sistema educatiu i, per tant, un canvi en el món per l’escassa atenció que es dóna al desenvolupament humà, una de les causes “invisibles” dels drames personals i conseqüentment socials que subjauen baix la problemàtica del món. Això comporta un canvi en la forma d’acompanyar els nostres fills i filles. I perquè existisca un canvi en la forma d’acompanyar, ha d’haver-hi un canvi en cadascú de nosaltres.
En aquesta cerca de noves maneres no tot són encerts, sinó un camí incert en el qual, a voltes, les famílies ens sentim soles i sense models en els quals recolzar-nos o guiar-nos. També en aquest punt he descobert personalment que estar en grup, envoltades d’altres persones que estan també en aquest camí de cerca, ajuda i molt!
Una de les opcions que actualment existeixen, són les anomenades escoles lliures, o escoles democràtiques, on s’ofereix l’oportunitat d’interaccionar amb un entorn a voluntat pròpia. Des d’aquests espais, s’entén que un autèntic aprenentatge i desenvolupament només pot donar-se en un entorn relaxat en el qual, sense pressions ni condicionaments exteriors, cadascú puga provar a prendre les seues pròpies decisions. És per açò que un ambient en el qual la iniciativa de la interacció prové de l’estructura interior de cada un o cada una és definit per alguns com a «educació en llibertat». Així, es treballa per a alliberar el pensament, el llenguatge i sentiments, evitant judicis i lliçons.
Per tant, en aquests espais, la idea és donar llibertat als xiquets i xiquetes, per a ser i estar com necessiten ser i estar, afavorint així la connexió amb la seua realitat interna i autoconeixement, ja que no existeixen els “hauria de sentir, pensar o estar de tal o qual forma”. A poc a poc aprenen a nomenar i a reconéixer els seus estats i a verbalitzar els seus sentiments i necessitats.
Aquestes escoles són un exemple viu de convivència democràtica autèntica, on cada veu és escoltada i té el mateix valor. S’exerciten els valors, es viuen. No es tracta d’educar en valors o imposar-los, sinó de VIURE’LS i viure’ls significa aprendre a exigir els teus propis drets i assumir les teues pròpies responsabilitats i aprendre a definir amb uns i altres on col·locar els límits.
Per a totes aquelles persones que vulguen conèixer-nos, farem una jornada de portes obertes el dissabte 11 de març, en el nostre espai de Benimaclet. Us esperem!
Verónica Martínez
