Lalalimola

artista del mes · abril 2017

Entrevista a Sandra Navarro. Lalalimola
per Manuel Pérez Bernat
lalalimola.com
instagram / @lalalimola

Lalalimola

Com vas començar a dibuixar? De xicoteta copiava tot el que dibuixava la meua germana major. Més tard jugava a crear històries imaginàries amb els dibuixos que feia.

Sent espectadora de la teua obra, com definiries el món de Lalalimola? Senzill, divertit, fresc i sincer.

Per què aquesta predilecció per la il·lustració infantil? M’agrada la llibertat creativa i l’espontaneïtat del públic infantil.

Quin és el teu llibre infantil favorit? I per què? Molts, però un dels meus favorits és This Is the House Where Jack Lives, escrit per Joan Heilbroner i il·lustrat per Aliki. Per la seua senzilla i alhora audaç estructura narrativa i les divertidíssimes il·lustracions que reforcen el fil narratiu a manera de repetició.

D’on traus la inspiració? De pel·lícules, d’un llibre, d’una cançó, del teatre, en un bar, en un parc, de la meua família, dels meus amics, del meu gos, d’un viatge, … En qualsevol lloc pot haver-hi una inspiració, que la trobes ja és més personal.

Quins són els teus referents? Cada volta vaig estirant del fil i descobrint nous referents que m’apassionen; però per anomenar-ne alguns: Sasek, Sempé, Cesc, Tomi Ungerer, Roger Duvoisin, Olle Eksell, Paul Rand, …

Sembla imprescindible, hui en dia, la creació d’una marca personal, d’un estil identificatiu i la comunicació en les xarxes socials. Què et sembla? Crec que estem tan preocupats per aquestes qüestions que se’ns oblida el que és realment important: dibuixar.

Fuges de la realitat més dura, buscant l’artifici i l’alegria. Com aconsegueixes trobar força? La realitat és subjectiva de cada individu i com va dir Ramón de Campoamor “tot és segons el color del cristall amb què es mira”. En aquest sentit, el dibuix per a mi és una manera de veure a través d’aquest cristall, de com vull mirar i percebre el que m’envolta. Vivim envoltats de problemes i preocupacions i l’única cosa reconfortant de debò són els senzills i a vegades, inadvertits moments que gaudim i que ens ajuden a conformar una realitat un poc menys angoixant.

Per què les xicotetes històries, les accions quotidianes, les relacions familiars són tan importants en la teua obra? M’interessa l’individu, les seues emocions i la relació amb el seu entorn. La quotidianitat perquè al cap i a la fi és el que conforma la vida.

De quines tècniques de dibuix ets fan? Normalment empre tècniques digitals, solc fer el dibuix base amb Adobe Illustrator i més tard treballar línies més gestuals i textures en Photoshop. A vegades, combine el digital amb textures i/o dibuixos fets a mà amb gouache, tinta xinesa, aquarel·la, ceres, retoladors, … Malgrat el que puga semblar, el dibuix vectorial té uns enormes avantatges pel que fa a la imatge de mapa de bits i es poden aconseguir resultats sorprenents. En el meu cas, que vinc del disseny gràfic, he aconseguit que l’eina s’ajuste al meu estil de treball d’una manera més orgànica i fresca.

Com és el teu procés creatiu? Quan comence un projecte el primer pas i a vegades el més extens és la recerca i documentació en Internet, pel·lícules, llibres, … A continuació, tracte de relacionar i conceptualitzar idees amb paraules i esbossos ràpids a mà. No solc utilitzar els esbossos com a base ni escanejar-los, sinó que una vegada ja conceptualitzada la idea, dibuixe directament en Adobe Illustrator o Photoshop, segons l’estil gràfic que vulga donar-li al projecte.

Com és la ciutat en la qual vius? Fa sis mesos que visc a Barcelona i, malgrat la bullícia del turisme i tant car que és viure ací, és una ciutat amb una increïble oferta cultural i un patrimoni històric-cultural d’un valor incalculable. El ressò del Modernisme està present per tota la ciutat.

Com és la teua ciutat somiada? Un mix entre Amsterdam, Berlín i València.

Parla’ns de la portada. La idea inicial tenia una base històrica vinculada al barri, però un dia treballant entrava el sol per la finestra i vaig sentir que ja era primavera. Llavors vaig pensar reflectir com la primavera influeix en el nostre estat emocional i psicològic.

Una pel·lícula, un llibre i un disc. Zelig de Woody Allen, Te lo contaré en un viaje de Carlos Garrido i Rue des Cascades de Yann Tiersen.

Quin ha sigut el millor feedback que has rebut amb el teu treball? Que una persona somriga al veure el teu treball és el millor feedback que es pot tenir.

Com veus Benimaclet? He viscut sis anys a Benimaclet i per a mi és un poble amb història, alegre i acollidor. On passat i futur es fusionen, conviuen i es retroalimenten. Una llar.

Entrevista per Manuel Pérez Bernat

També pot interessar-te