Casmic LAB

artista del mes · estiu 2016

Casmic LAB
Portada del número d’estiu

Entrevista per Manuel Pérez Bernat

casmiclab.com
behance / CasmicLab
facebook / casmiclab
instagram / casmic_lab

Pots escriure’ls a
info@casmiclab.com

Valencià

Casmic LAB el formem Amadeo Castroviejo i Roser Miquel. Portem treballant junts des de fa més de 10 anys en il·lustració, disseny gràfic, web, branding, aplicacions, …
Entre els nostres clients es troben el Jardí Botànic, El Festival Internacional de València. Cinema Jove, Espacio Inestable i revistes estrangeres com Computer Arts, City Pages o Bonershaker.

Què us agrada il·lustrar i dissenyar?
En realitat ens agrada treballar en qualsevol projecte on puguem treballar al nostre aire.

Mons surrealistes, personatges extrets de pel·lícules de ciència-ficció o del còmic, com definireu el vostre estil, el vostre treball?
Ens sentim còmodes a l’estil Memphis, surrealisme pop, a la psicodèlia, encara que açò últim es pot entendre dins el surrealisme pop, Lowbrow. Crec que el nostre treball beu de tot el que ens agrada i mai deixem de descobrir coses noves.

On trobeu inspiració per a imaginar els mons psicodèlics, surrealistes dels vostres treballs?
Novel·les, llibres, pel·lícules, còmics, artistes plàstics, dissenyadors de moda, la realitat, el carrer, la natura, llibres de botànica, d’insectes, místics… moltes vegades el nostre entorn, simplement.

Quins són els vostres referents?
Tractarem de resumir posant el que per nosaltres són alguns dels clàssics perquè no acabaríem. Ens influencia tot el que ens agrada, i ens agraden moltíssimes coses. Ray Bradbury, Aldous Huxley, Philip K. Dick, Ursula K. Le Guin, George Orwell, Charles Burns, Daniel Clowes, George Dunning, Ellsworth Kelly, Rothko, Henri Rousseau, Joan Brossa, Gareth Pugh, Kansai Yamamoto, Jean Paul Gaultier, Bowie, Björk, New Order, Pip & Pop, FriendsWithYou…

Què volíeu ser de xicotets?
Jo crec que he volgut ser quasi de tot. Amadeo volia ser lleó.

Veiem com fugiu de la realitat, buscant l’artifici, la màgia, l’humor, el surrealisme, per què?
Sempre hem tingut una fascinació comuna per aquest tipus d’històries o d’estètiques, suposem que perquè tots aquests mons ens ajuden a veure la realitat des d’una altra perspectiva. I podem anar incloent nous conceptes perquè tot té cabuda. Ens dóna llibertat tractar així la realitat.

Per què aquesta predilecció per la ciència-ficció?
Suposem que és una d’aquelles coses que ens vam adonar que teníem en comú. També l’imaginari pop. Ens fa sentir a gust i ens dóna una via per anar creixent.

Quin paper té la geometria? No hi ha un dia en què vulgueu eixir-se de les vores?
Ui sí, sí! Ens eixim de les vores però acabem polint-ho tot al final. La geometria és allò que li dóna forma i sentit a tot el que fem. Ordre i caos i a poder ser alhora, no es pot apreciar una cosa sense l’altra.

Mans, ulls, xicotets objectes, per què les xicotetes coses, els xicotets detalls semblen tan importants en el vostre treball?
No sabem ben bé perquè sempre acabem complicant les coses. Està clar que no sabem fer coses senzilles. Al final sempre volem contar més coses i donar-li una altra revolta icònica d’allò que estem contant. Ens haurem de sumar al more is more de Trochut.

La vostra paleta cromàtica és molt cridanera, per què? Com elegiu els colors?
En realitat, la nostra paleta s’ha anat adherint a nosaltres d’una forma natural a poc a poc. Són els colors que més ens agraden i que hem anat conformant amb el pas dels anys. Suposem que han de veure amb la nostra infància. Són molt important per a  nosaltres perquè hem anat perdent la línia amb el pas del temps i el color s’ha fet amo de la nostra estètica i nosaltres l’hem deixat fer.

Com és la ciutat en la qual viviu?
Ara mateix, ens sembla que és una ciutat que comença a despertar. Amb un poc de sort sabrem recuperar i cuidar aquelles coses tan peculiars que han quedat en peu i que són part de la nostra identitat. València sempre ens ha semblat una ciutat amb caràcter d’un poble molt gran. Tant per les coses bones com per les roïnes.

Com us imagineu la ciutat del futur?
Ens encantaria que fora una ciutat que tecnològicament mai deixara de sorprendre’ns. Al servei de les persones però que sabera integrar-se a la natura. Que s’autoregulara, com un organisme viu.

Heu viscut en diferents parts del món, per què tornar a la terreta?
València és el nostre centre d’operacions, ens vam conéixer ací quan començàvem a estudiar i ens sentim també valencians. Ens encanta viure durant temporades a altres llocs però sempre acabem tornant a casa.

Un somni.
Plantar un planeta sencer com va fer Benjamin Driscoll a “La mañana verde” de Bradbury.

Quin personatge de ficció millor us representa?
Ens sembla que som com “Jay y el Silencioso Bob”, sempre anem junts i un dels dos no parla.

Un còmic, una pel·lícula, un llibre i un disc.
Amadeo: From Hell (Alan Moore), La Princesa Mononoke (Miyazaki), Matadero 5 (Kurt Vonnegut), Una semana en el motor de un autobús (Los Planetas).
Roser: Agujero Negro (Charles Burns), Le planète sauvage (René Laloux), Solaris (Nirenburg), Low de Bowie i una sèrie! Black Mirror.

Parleu-nos de la portada.
La portada és la nostra versió del “Big Brother” de la meravellosa novel·la de George Orwell, 1984. És un clàssic, la majoria de la gent que l’hem llegit, assistim moltes vegades atònits com les notícies dels diaris semblen seguir les pautes que Orwell advertia. A més, Orwell va lluitar a la Guerra Civil Espanyola i durant aquest període és vital la seua obra literària, perquè va entendre els mecanismes de la manipulació. Si ens estem ben quiets, sentirem el bufit al bescoll del Gran Germà, per tal que consumim i no donem massa que fer.

Quin ha sigut el projecte més difícil d’abordar?.
La veritat és que en tots els projectes hi ha cert moment on sentim que no toquem amb els peuets el fons, ens sembla que ens hem perdut i és anguniós. Creem que és part del nostre procés, perquè són els símptomes d’haver abandonat la zona de confort. Encara que un en el fons sabem que és transitori, és inevitable passar-ho un poc mal.

Quin és el millor feedback que heu rebut?
Qualsevol feedback positiu ens alegra el dia. Tant d’un client com d’un usuari del Behance o l’Instagram per exemple. Fa poc van rebre un premi de Creative Pool, que és una plataforma per a creatius, com a un dels tres millors treballs d’il·lustració de 2015 i ens va fer molta il·lusió.

Plans de futur? Fins on arriba el camí de taulells grocs?
Estem començant a desenvolupar obra pròpia i investigant en altres camps on aplicar el nostre llenguatge. També seguim treballant per a clients en disseny de llibres, campanyes i encàrrecs editorials…

També pot interessar-te