“Tinc alguns suggeriments sobre com criar la Chizalum. Però recorda que, tot i seguir les meves recomanacions, potser ella acabarà sent diferent del que esperaves, perquè de vegades la vida fa la seva. El que importa és que ho intentis. I confia sempre en els teus instints, sobretot perquè et guiarà l’amor per la teva nena”

De manera epistolar, l’autora de grans novel·les com “Americanah” o “La flor púrpura”, ens ofereix uns senzills consells per a educar en feminisme.

En el cas de Chimamanda es dirigeix  a una de les seues amigues que acaba de ser mare d’una xiqueta i li demana ajuda per a no caure en els tòpics i rols de gènere. En el nostre cas, podem aplicar-ho no solament a les xiquetes sinó també als xiquets i a la població en general.

En un breu text d’unes seixanta pàgines, l’autora reflexiona sobre temes tan importants en la formació i educació d’una persona com el respecte a la diferència, el rebuig als estereotips de gènere o la sexualitat.

“Parla-li de la diferència. Fes que la diferència sigui una cosa ordinària, normal. I el motiu no és per ser justos o ser amables, sinó per ser humans i pràctics. Perquè la diferència és la realitat del nostre món. I en ensenyar-li la diferència, la prepares per a sobreviure en un món divers”

Si volem ressaltar alguna cosa que ens allunya del text són les referències culturals a Nigèria que, a vegades no es distingeixen tant dels costums de la societat espanyola però, en moltes altres no podem obviar aquest fet o assimilar-ho a la nostra cultura. Sovint fa referències a usos de la seua tribu, tant en el llenguatge com en comportaments socials. No obstant això, Chimamanda va nàixer a Nigèria en 1977. A dinou anys va aconseguir una beca per a estudiar comunicació i ciències polítiques a Filadèlfia i actualment viu entre Nigèria i als Estats Units.

A Espanya podem trobar publicades tres novel·les d’Adichie: “La flor púrpura”, guanyadora del Commonwealth Writers Prize i l’Hurston/Wright Legacy Award, “Medio sol amarillo”, guardonada amb l’Orange Prize for Fiction i finalista del National Book Critics Circle Award, i “Americanah”, que va rebre l’elogi de la crítica i va ser guardonada amb el Chicago Tribune Heartland Prize 2013 i el National Book Critics Circle Award en 2014. També podem gaudir de la seua col·lecció de relats arreplegats en “Algo alrededor de tu cuello” però si per alguna cosa ha sigut coneguda a Espanya i en l’àmbit mundial és pel xicotet assaig “Tothom hauria de ser feminista” (que podem veure en YouTube dins de TEDx Talk).

Després de “Tothom hauria de ser feminista” i “Benvolguda Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells”, ha publicat recentment el xicotet assaig “Sobre el perill dels tòpics. No hi ha una història única” on fa una crida al qüestionament del relat únic, als tòpics, a la història explicada pels vencedors.

Una brillant escriptora carregada de bones raons (i sentit comú).

Alodia Clemente