En Borlas

BE actua · juny 2018

En Borlas

Entrevista a Ana Rebenaque per Alejandro Murcia

Teatro Círculo
14, 15, 16 i 17 de juny – 20.30h
C/ Prudenci Alcón i Mateu, 3

A principis del segle passat, anar al circ suposava trobar-se amb pallassos, malabaristes, acròbates, traga-sabres, escup-focs, mims, arlequins, espectacles humans de tot tipus i un icònic conductor amb barret de copa i bigoti enroscat que, cada nit, inaugurava l’espectacle amb el distintiu binomi “senyores i senyors, xiquets i xiquetes”. Cent anys més tard, fruit d’una renovació artística i social, el circ ja no és solament per a xiquets, experimenta amb noves formes narratives, explora en el minimalisme i l’intimisme i el “senyores i senyors” es queda xicotet davant la diversitat de gènere actual. Ana Rebenaque coneix bé tot açò. El seu treball no es limita a l’expressió pura de la paraula circ. Agafa d’ell el seu llenguatge físic, els equilibris, les acrobàcies i ho utilitza conservant el seu poder i la seua màgia, per a explicar històries humanes, que ens concerneixen a tots, que ens afecten per igual. Després del seu pas pel festival Russafa Escènica amb Lea, una obra que impulsa el desenvolupament de la imaginació a través de la lectura, arriba a Teatro Círculo el seu últim espectacle, En Borlas.

Una profunda reflexió sobre la naturalesa humana, els estereotips i el que s’espera de nosaltres

En aquesta nova aventura, Rebenaque utilitza les seues habilitats físiques i malabaristes, acompanyades d’una posada en escena màgica i inspiradora, per a realitzar una profunda reflexió sobre la naturalesa humana, els estereotips i el que s’espera de nosaltres, la deconstrucció del que és normatiu mitjançant la inclusió de la mirada femenina, i, sobretot, d’una nova realitat on s’atorga la veu a l’existent diversitat de gènere. El “senyores i senyors” és cosa del passat.

En Borlas és un tractat, un estudi personal necessari, un punt de vista cap al gènere i tot el que deriva d’aquest, tan bo com dolent

Què és En Borlas?

És un tractat, un estudi personal necessari, un punt de vista cap al gènere i tot el que deriva d’aquest, tan bo com dolent. És la llibertat del trànsit de rols, la falsedat, la hipocresia i el perjudicial estereotip. És cercar respostes a les meues pròpies preguntes.

 

Quin paper juga l’escenografia en la teua obra?

L’escenografia és part de l’obra, el seu bressol, el seu estar, és com la seua pell, l’òrgan que fa que no es desborde. D’altra banda, és el que fa que no em senta sola en escena. D’alguna manera em fa sentir més voluptuosa.

 

En Borlas parteix de la idea que ens trobem en una era andrògina i confusa. En quins aspectes de la realitat creus que es reflecteix aquest fenomen?

En el rebuig al mateix gènere, encara que siga inconscient, en la consciència que és necessari un canvi, en un masclisme obsolet i en un feminisme homòfon. En què ens han venut una moto de plàstic, i ben bé de plàstic, perquè, aquesta és la profunditat de la qüestió: l’era plàstica, i en essència com ens veuen. Vivim en una contínua performativitat.

 

Des de quins punts de vista abordes el tema?

És un retrat de la realitat o una reivindicació? Des de l’humor, o almenys, és el que intente. Sempre hi ha una mica de tot, realitats alienes, pròpies i desitjades.

 

Quins camins creus que cal prendre per a visibilitzar i normalitzar la diversitat sexual i de gènere?

Acceptar que som éssers únics i irrepetibles. Hi ha molt que hem d’aprendre els uns dels altres, ho tenim tot des de la base, el que passa és que ens allunyarem als extrems. Cal ser quan  s’haja de ser.

 

Quin paper creus que compleix el teatre en aquest tipus de reivindicacions?

Crec que té un paper digestiu.

 

Quines reaccions vols generar en el públic?

Cerque donar un altre punt de vista, que se’n vagen pensant a casa, algun canvi de consciència. Cerque mobilització neuronal.

 

Entrevista per Alejandro Murcia

 

També pot interessar-te