Pruna és una microeditorial, de llibres en català, nascuda l’any 2015 en el barri de Marxalenes. Un projecte sorgit en un marge de les indústries culturals. L’equip el conformem un dissenyador, Dídac Ballester, un assessor lingüístic, Rubén Luzón, i jo mateix. Com les prunes, publicarem llibres de molts colors: verd i groc clar, morat, roig obscur, negre, taronja, ambre o daurat. I abastarem diversos àmbits del coneixement i de la literatura, sense manies ni plans previs. L’art, la història, la sociologia o l’urbanisme estaran presents en el nostre catàleg. Les idees prendran cos des de gèneres com l’assaig, el periodisme, els dietaris, la narrativa i, també, amb llibres híbrids, fronterers, que germinen en els marges.

Al llarg d’aquest article repetirem en diverses ocasions la paraula marge. I no ho fem debades: en els marges de les maneres, diguem-ne convencionals, de contar ficcions o de contar la realitat queda molt per explorar.

Urbanisme contradit, ciutat compartida, de David Estal, és el quart llibre que publiquem. Un llibre amb l’índex camuflat, sense resum en la contracoberta, amb el text sense justificar, farcit d’il·lustracions i que no acaba quan hauria d’acabar, sinó amb unes notes al marge… sí… “una obra inacabada, fragmentària i asistemàtica”, com la ciutat mateixa. Perquè així és com ell, que es guanya les garrofes fent d’arquitecte, entén la ciutat. David nasqué en un barri de la perifèria sud, Sant Marcel·lí, i es va amarar, des de menut, de les reivindicacions veïnals, d’eixes nimietats com són demanar més semàfors o més jardins que posen fre a l’asfalt i els cotxes. I allà on es creua el carrer Sant Vicent amb l’horta, a tocar del nou llit del riu Túria, David començà a intuir que les històries més boniques de les ciutats, les xarrades en un banquet prenent la fresca, els cors dibuixats en una façana o el bon dia a la porta del forn no tenen cabuda en els plànols o els croquis, que encara ningú ha inventat les icones que les representen. O només hi caben, gargotejades, en un marge, com volent ampliar-ne els límits.

Al llarg d’Urbanisme contradit, ciutat compartida ens parla sobre la participació ciutadana, la planificació urbanística, la rehabilitació, la mobilitat o l’espai públic, amb València de rerefons i des de l’experiència professional. És un llibre escrit amb la il·lusió de poder narrar amb empatia i proximitat inquietuds urbanes, oportunes amb el canvi polític, que tracten de l’àmbit públic des d’una òptica personal. Sempre des de la consideració que es tracta d’un pensament ple d’interrogants però també coincidències, demanà expressament aportacions a dos referents, Eduardo Mangada i Carles Dolç, perquè en feren la seua lectura i li replicaren. I no són els únics, perquè al llarg del llibre van apareixent altres veus i altres protagonistes.

I perquè no podíeu aparéixer tots en el llibre i ens agrada escoltar-vos i conéixer-vos, al setembre encetàrem a Sant Marcel·lí la nostra gira pels barris de presentacions, que ja ha recorregut o recorrerà tots els cantons de la ciutat: Natzaret, Castellar-L’Oliveral, Ciutat Vella o El Cabanyal. I, per descomptat, també vindrem a Benimaclet, així que el pròxim dimecres 22 de novembre, a les 19 h, us esperem amb Llum Bracho i David Estal al CIM.

Josep Martínez