Tenim dret al descans!

Benimaclet és un barri prou agradable i acollidor. La majoria dels veïns hi vivim ben a gust. Un dels seus atractius és el centre històric amb les seues cases tradicionals i la plaça i els carrers lliures de cotxes. Són coses que no ens han caigut del cel sinó, més aviat, un dels resultats del treball constant del seu dinàmic teixit associatiu, que crida l’atenció de la resta de la ciutat.

Ara, paradoxalment, la recuperació del centre històric com a espai públic per al gaudi de veïns i visitants està provocant alguns problemes. On abans hi havia cotxes aparcats i calçada, ara tenim cada vegada més bars i terrasses, i alguns veïns comencen a lamentar el canvi. La plaça ha esdevingut punt d’encontre nocturn quasi diari, fins ben entrada la matinada, de gent que crida, canta, maltracta tota mena d’instruments musicals, consumeix alcohol i altres tòxics sense mesura, perboca i allibera les seues urgències en terra, portals i parets dels carrers adjacents. Gent que nega als que hi viuen el seu dret al descans, tot obligant molts d’ells a recórrer a tranquil·litzants i ajuda mèdica.

Mentre la resposta de l’Autoritat Municipal i de la Delegació del Govern d’Espanya davant una situació que coneixen perfectament des de fa més de deu anys (els que porta l’AVV denunciant-la) ha estat la passivitat o la incompetència. Si no s’hi prenen mesures eficaces i contundents davant aquest greu problema, la crispació comprensible que pateixen alguns veïns -palesa una vegada més al Ple de la Junta del Districte d’Exposició del passat dia 3 de juliol- pot acabar derivant en fets que després tothom lamentarà. En efecte, mentre en algun cercle veïnal comença a plantejar-se la conveniència de sol·licitar la declaració del barri com a ZAS (Zona Acústicament Saturada), entre els veïns més afectats ja n’hi ha hagut algú que ha arribat a verbalitzar en públic la necessitat d’enfrontar el problema per via directa, “a la legionària”.

Molt dignes autoritats, a les vostres mans teniu la possibilitat d’evitar-ho. Al cap i a la fi només es tracta de fer complir la llei i les ordenances municipals. Si de cas, d’aplicar-hi una miqueta d’imaginació. Sembla que fa molts anys, l’alcalde d’una altra ciutat resolgué definitivament el problema arruixant els carrers afectats a primera hora de la nit. Pacem in Terris.

Associació de Veïnes i Veïns de Benimaclet
cartell: Txemacan