Luis Armand Villalba

artista del mes · octubre 2017

Com vas començar?

El que és dibuixar, porte dibuixant des que tinc memòria. Com a il·lustrador pròpiament dit, des de fa un parell d’anys aproximadament. Després de cinc anys de llicenciatura en Belles Arts i dues de Màster en Disseny i Il·lustració… Ací estic!

D’on traus la inspiració?

Jo sóc de l’opinió que qualsevol cosa que tingues en el cap pot entrar dins del que anomenem influència, siga recognoscible en el teu treball o no. Per dir un nom a l’atzar, diria que Bruce Timm (el responsable de la sèrie animada de Batman en els 90) últimament m’influeix molt… Per favor, Maestro Bruce, il·lumina’m!

Veient el teu recorregut, el teu treball està molt vinculat al còmic. Què influències te en la teua obra?

De moment, el treball que realitze està enfocat quasi exclusivament a la il·lustració… Més que res, perquè el còmic requereix una capacitat d’escriure històries que jo no posseïsc. Sí que hi ha un vincule en l’àmbit gràfic, atés que llig còmics des que era una criatura i al final açò sempre deixa petjada.

També ets guitarrista en la banda Ukelele Zombies. Què tipus de música toqueu? Quin paper té la música en el teu treball?

Ukelele Zombies som un trio de Rock & Roll i Garage-Punk. En aquests mesos caminem preparant un disc bastant guai… La veritat és que en el sector del rock and roll hi ha una precarietat bastant pareguda a la qual pot veure’s en la il·lustració, per la qual cosa és molt normal que moltes vegades tots dos sectors es creuen. Però la música ens mou a tots, així que no és estrany que algun cartell per a un grup em motive més que qualsevol altra cosa.

A quin grup de música t’agradaria fer-li una portada?

Uy! A qualsevol que ho demane! Però si he de demanar un… Hauria de ser el més inesperat, només per veure què passaria… El que menys pegara amb el meu “estil”.

Com trobes l’escena musical valenciana?

Doncs es mou a una velocitat a la qual sóc incapaç de seguir-la… La qual cosa és bo.

Al teu treball existeix un fort compromís social, havent realitzat treballs per a diferents associacions i col·lectius, quin creus que és el paper de la il·lustració en el món on vivim?

Fa res, vaig realitzar un cartell per a Ooman United Foundation Spain, un col·lectiu que combat la violència de gènere a Jamaica. L’encàrrec em va venir a través d’una persona involucrada en aquesta associació, Pepa Roselló, amb qui ja havia col·laborat abans, atés que em vaig encarregar de la portada del seu llibre L’evolució de l’activisme en la xarxa (cerqueu-ho ja!). En realitat qualsevol mèrit que puga tenir el meu treball en aquest sentit, ve més de qui realitza l’encàrrec i decideix donar visibilitat a segons quins temes… Clar que un sempre tria en quines causes s’involucra i en quines no. Parle en el meu cas… No vull generalitzar. Al final, l’il·lustrador sempre està al servei de comunicar una idea.

Has treballat il·lustrant articles per a Vice o Principia, com s’aborda aquest treball?

Doncs una altra persona podria explicar-ho millor, però per a mi la qüestió resideix a fer referència al contingut del text, però d’alguna forma no massa òbvia o descriptiva… Encara que a voltes açò últim depén una mica de la data de lliurament.

Tractes temes molt tristos però on apareix sempre l’humor i el sarcasme. Per què tries aquest camí?

A vegades, depén del to de la publicació. Però en general, la majoria de les vegades sent la necessitat que tot tinga un toc divertit… Pense que ha de notar-se que sóc el primer que s’ho passa bé a l’hora de treballar. Sempre dins d’uns límits, és clar… Alguna vegada m’han cridat l’atenció. Crec que la culpa la tenen Mortadel·lo i Filemó.

En molts casos, a València el treball de la il·lustració està infravalorat, siga per la societat o les institucions. Quins canvis proposaries?

Doncs precisament a València jo no diria que està infravalorada la il·lustració. Especialment tenint en compte que hem de viure en la ciutat amb més il·lustradors per metre quadrat. Mira els cartells de les Falles que es van marcar Luis Demano i Joan Quirós l’any passat.

Un còmic i un disc. Còmic: El incal, de Jodorowsky i Moebius, que és com un Cola-Cao psicodèlic que tots hauríem de llegir almenys una vegada a l’any. Disc: Southern nights d’Allen Toussaint. Per què no?

Com és la ciutat en la qual vius?

La ciutat de l’orxata i del punk rock. Hi ha un mes de l’any en el qual tothom es torna boig… Però per la resta, genial!

Parla’ns de la portada.

Vaig pensar que estaria bé reivindicar una mica el paper que té la gent gran dins del barri de Benimaclet. Per açò vaig voler col·locar als iaios com els superherois que vetlen pel barri i que són model a seguir, ja que són història de la ciutat… Així que dibuixar-los sobrevolant l’església de la plaça de Benimaclet em va semblar bona idea. També he de confessar que em fa bastant gràcia la idea de veure a un senyor major volant, amb la seua gorra i el seu bastó. Espere que en veure-la, la gent es divertisca tant com em vaig divertir jo dibuixant-la.

Entrevista per Manuel Pérez Bernat

També pot interessar-te