La dimensió transgeneracional de les emocions

BE aprén · desembre 2016

AVATI
C/ Torreta de Miramar, 4 esc B, porta 3
Dl-Dv 10-20h Cita prèvia
680 287 620
facebook / AVATI Teràpia i Educació

La dimensió transgeneracional de les emocions

Les emocions que sentim totes les persones són estats complexos de l’organisme, generats a partir d’un succés extern o intern, que es caracteritzen per una excitació o pertorbació que predisposa a donar una resposta organitzada (Bisquerra). Ens empenten a l’acció, alguna cosa ens “mou”  a respondre de determinada manera. Gràcies a la pel·lícula Inside Out, ara totes i tots sabem que no hi ha emocions “bones” i emocions “dolentes” sinó que totes elles afavoreixen la necessària resposta i expressió de l’organisme a diferents situacions que ens planteja la vida. Malgrat haver emocions més fàcils de sentir com l’alegria, la felicitat, la serenitat, el desig i altres més “incòmodes” de sentir com la ràbia, la tristesa, la por, els gels, l’enveja, totes elles tenen una raó de ser, un origen,  una causa i una informació valuosa a transmetre’ns. Totes les emocions tenen una funció i la millor manera de transitar-les i aprendre d’elles és deixar-nos sentir tot allò que hem de sentir, amb profunditat i respecte.

Per això és tan important aprendre a escoltar el cos, les sensacions corporals, la respiració, la tensió muscular, aprendre a observar els pensaments i les imatges que acudeixen en moments d’activació emocional. Cada emoció té un cos diferent, una manera diferent de mirar, de respirar i de moure’s. Hi ha una unitat entre cos-emoció-pensament. Encara que algunes vegades tractem de despistar-nos a nosaltres mateixes per a evitar responsabilitzar-nos d’allò que sentim, el cos mai menteix (Miller). Quan no escoltem el cos, o estem desconnectats de nosaltres mateixos o bé, no legitimem allò que estem sentint. La “narració” que fa el nostre pensament sol anar-se’n de la realitat, donant explicacions idealitzades o projectant allò que sent en una altra direcció. El resultat sempre és un patiment innecessari que, això sí, té el benefici secundari de postergar la solució.

Tenim en la nostra mà aprendre a acompanyar-nos a nosaltres mateixos i a altres persones en el nostre/seu creixement vital. Per això, cal que aprenga a veure d’on venen les emocions que tinc, per què es repeteixen a la meua vida, quins processos emocionals impliquen certs trànsits vitals i quines resistències puc estar activant inconscientment. Sense cap dubte, aquest serà l’aprenentatge més important i productiu de la nostra vida.

En el treball amb les emocions pròpies, hi ha un primer nivell que consisteix a RECONÈIXER allò que estic sentint (identificant l’emoció que visc) per a després poder ASSOCIAR l’emoció a l’estímul extern o intern que la provoca. En associar l’emoció al seu origen estic fent el primer pas per a canviar allò que necessite canviar a la meua vida (que pot ser, per exemple, la relació amb el mateix cos, una relació de parella, determinades creences limitants, la relació amb la mare/pare, etc.) i que, d’aquesta manera, puga transformar-se l’emoció.

El segon nivell s’ocupa de les emocions profundes, les que em dificulten el desenvolupament, aquelles a les que sembla que tinc “tendència”, en les que m’instal·le amb relativa facilitat, aquelles de les que no puc eixir amb fluïdesa. Moltes vegades, les emocions que vivim estan arrelades en patrons familiars que s’estenen al llarg de diverses generacions. Són emocions primitives, de memòries atàviques. Emocions que no pogueren ser expressades, desautoritzades, no plorades ni curades en el seu moment. Aquest és el moment de DESACTIVAR PATRONS: ens ocuparem dels comptes pendents en l’entramat relacional del qual som una petita part. Primer amb el que és relatiu a la família d’origen i després amb les implicacions transgeneracionals. D’aquesta manera, serem cada vegada més lliures per a decidir per nosaltres mateixos.

Estel Masó
Psicoterapeuta AVATI

També pot interessar-te