Una Nit al Museu de Titelles
BE escriu · setembre 2015
Després d’haver escrit i realitzat un gran nombre de muntatges teatrals amb l’alum- nat de 3r cicle del CEIP Covalta d’Albaida durant els set cursos que hi vaig treballar, l’any 2013 –el meu últim curs a l’escola– vaig fer el salt al cinema. Ja havia experi- mentat amb les imatges, tot introduint-les en alguns espectacles teatrals però mai no m’havia embarcat en un projecte plenament audiovisual. Escriure un guió cinematogràfic fou tot un repte perquè, malgrat les connexions que hi té amb el text teatral, també presenta importants diferències con- ceptuals. Tanmateix, la dificultat d’escriure el guió no fou res en comparació a la seua execució: el rodatge fou un procés d’una exigència tècnica i humana descomunal. Després, l’edició i muntatge del document també va demanar d’un esforç desmesurat. I quin fou el secret del nostre èxit? Molta il·lusió i treball en equip. Sense els i les mes- tres de l’escola, sense els pares i les mares, sense Sven, Julia, Roger, Altea, Àlvar, Xavi, Arantxa, Bambalina Teatre i tantes altres persones que ens van donar el seu suport incondicional, la meua idea, les meues pa- raules, no s’hagueren pogut convertir en pel·lícula.
I, d’entre la muntanya de paraules que componen el guió d’Una Nit al Museu de Titelles, n’hi ha unes que són, de lluny, les que més em costaren d’escriure. Parle de la veu del narrador omniscient que, finalment, decidírem d’incloure a la pel·lícula per com- pletar i enriquir la narració audiovisual.
Ací en teniu uns fragments:
“Us preguntareu què fan quatre adolescents en un passadís subterrani, perduts a deu me- tres sota terra. Aparentment, no és més que una simple juguesca; una criaturada impru- dent. Víctor, Àgata, Paula i Bogdanel però, encara no saben que aquesta peripècia juve- nil acabarà convertint-se en la història més fascinant de les seues vides; una història tan màgica que alguns de vosaltres no podreu o no voldreu creure. Per això, valdrà més que comence pel principi”.
“Tot va començar al Museu de Titelles d’Al- baida, durant una visita escolar…”
(…)
“Per als mestres, Bogdanel podia ser un ta- rambana; per als amics però, era una mena de líder, sobretot, fora de l’escola… Per això, tots quedaren de pedra després d’escoltar el disbarat que els havia proposat: passar una nit al Museu de Titelles… I el coneixien bé: quan la deia, la feia.”
(…)
“El pla improvisat de Bogdanel no va con- véncer ningú però l’emoció amb què parlava s’anà encomanant entre tota la colla. Final- ment, tots s’hi apuntaren i començaren a pre- parar-ho tot amb l’entusiasme i la innocència que només tenim a la primera joventut”.
(…)
“Els dubtes i la por perseguiren la gran ma- joria del grup fins a l’últim moment. Però, qui podia resistir-se a viure una experiència com aquella? Era com estar dins d’un llibre d’aventures d’eixos que tantes vegades havien llegit a l’escola. Era com ser protagonistes; protagonistes de la seua mateixa vida. Sentir la por, l’emoció, el risc… Sentir-se majors. I sobretot, sentir que eren una classe; un grup d’amics i amigues. Era això el que els feia avançar cap al passadís secret que conduïa al Museu de Titelles. Sentir la vida no es pot comparar a res”.
Didac Botella Mestres
