Caputxeta més enllà del bosc
BE aprén · març 2015
D’on ve el nom Lluerna? Qual és la vostra trajectòria?
Van obrir el diccionari i ací estava, un puntet de llum perdut en la foscor de la immensitat del bosc a la nit. L’espai Teatre Lluerna va obrir fa dos anys, però la companyia Lluerna Teatre té ja 25 anys.
Per què heu decidit de muntar un teatre després de tant temps i perquè a Benimaclet?
Varem muntar el teatre a Benimaclet perquè és també el lloc on vivim, el nostre barri. Vam emprendre aquesta nova etapa per les circumstàncies de la crisi i les retallades (la cultura és una de les coses que primer cau) i com una alternativa al que havia sigut la nostra vida fins al moment, que era viatjar per tot l’Estat Espanyol amb els espectacles. També amb les ganes d’oferir una altra opció cultural a Benimaclet, que és un barri molt actiu en aquest sentit. Aquesta és la nostra aportació, un teatre familiar per a tots els públics.
Quins tipus d’espectacles oferiu?
Actualment la programació base la componguen els espectacles de repertori de les tres companyies residents al Teatre Lluerna que són la companyia de teatre del gest amb màscares Larvàrium, Edu Borja del Teatre de Marionetes i la companyia Lluerna Teatre que és la fundadora i la que dóna nom al teatre. El plantejament inicial va ser teatre de titelles en valencià, mostrar espectacles de la nostra companyia i una vegada al mes portar a una companyia convidada. Ara, amb el pas del temps, ens hem obert un poc més i oferim espectacles més variats com a teatre de gestos, pallassos, contacontes. Això sí, amb la llengua valenciana com a prioritat, encara que també programem en castellà.
Parla’m de les obres de la companyia Lluerna Teatre
Al llarg de 25 anys hem fet de tot, sempre teatre de titelles, però amb una visió oberta. Obres escrites per nosaltres, obres d’autors propers i també versions dels clàssics com “l’ombra de Peter Pan”, “Jugant amb Alicia”, “Pinotxo” i “Caputxeta, més enllà del bosc” que és l’obra que representarem a la fi de març. La gran majoria dels titelles els construïm nosaltres i en el teatre tenim una xicoteta exposició de titelles que ja no tenim en el repertori i un racó amb titelles del món.
En quina manera reinterpreteu els clàssics?
Per exemple en Pinotxo, el titella no vol convertir-se en humà, com succeeix en l’original, sinó que el que busca és reivindicar la seua identitat com a titella. I en el cas de Caputxeta, l’obra està ambientada en l’actualitat i es tracta d’una xiqueta que necessita més atenció de la seua mare perquè ella treballa molt (un tema molt comú hui en dia) així que s’escapa per a cridar l’atenció i va a un lloc en el parc (el bosc) on a la nit fan vida i es refugien els marginats de la societat, aquells que per circumstàncies han triat un altre camí o han sigut exclosos. Aleshores Marta, la xiqueta, coneix a “Wolf” un home que té el seu propi drama personal i que mitjançant l’amistat que entaulen, s’adona que en realitat no és mala gent, aconsegueix eliminar per tant els seus prejudicis i els de la seua mare. Si voleu saber com es desenvolupa tota la història, no us la podeu perdre el dissabte 28 i diumenge 29 de març. Vos esperem!
