Quan vas començar a fer fotografia? Vaig començar quan es van popularitzar les càmeres digitals a Espanya, però no ho vaig prendre seriosament fins el 2008, després d’un viatge a Itàlia en el que vaig poder provar algunes càmeres més avançades i començar a entendre realment la tècnica i les possibilitats fotogràfiques. La fotografia com a mitjà i forma d’expressió seguia sense entendre-la en la seua complexitat fins que vaig cursar el primer màster en l’escola de fotografia BlankPaper València, ara escola online.   

Com ha sigut la teua evolució com a fotògraf? Vaig partir d’un estil molt superficial i figuratiu, en el que entenia les imatges com a elements aïllats, amb propòsits fonamentalment estètics, que va ser i continua derivant en un estil més abstracte i conceptual en el que l’addició de les imatges proporciona un estat i/o un discurs. Ara crec que la fotografia, com tot tipus d’art, ha de posseir abans que res, una intenció política i moral.

En quin/s projecte/s estàs treballant actualment? Estic tractant de publicar un projecte, en forma de llibre, basat en la Unitat d’Intervenció Policial i la utilització de la violència com a forma repressiva, al mateix tems que estic començant un altre sobre la figura de la corporació i els seus impactes mediambientals. Ambdós estan englobats en un projecte a llarg termini sobre els elements principals del poder.

Quina és la teua manera d’abordar un projecte personal? Solen nàixer d’una incomoditat o una inquietud, per a convertir-se en una idea (basada en una connexió entre un tema i un tractament tècnic). Després ve la creació d’imatges, l’acumulació, la convivència amb elles, fins que la majoria desapareixen i tot torna a començar. De vegades, el procés és menys cerebral i són les idees les que naixen de les imatges.

Què opines del panorama fotogràfic a València? Sóc prou pessimista respecte d’això i crec que hi ha molt per fer, és molt difícil trobar una oferta de qualitat en la ciutat, malgrat la gran quantitat de professionals que hi ha al voltant. De totes maneres, hi ha molta gent convençuda que no deixa de treballar i espere que a poc a poc, vagen sorgint relacions i espais que siguen capaços de mostrar la riquesa fotogràfica que s’està generant durant els últims anys.

Què és el que t’interessa de la fotografia? Principalment, m’atrauen les seues limitacions i la seua joventut com a disciplina, crec que les dos coses converteixen a la fotografia en un camp d’investigació realment interessant. També la possibilitat d’apropar-te a altres mons i ser testimoni d’altres formes d’entendre la vida. La càmera obri portes que, d’una altra manera, resultarien prou inaccessibles.