Ecomaclet 2

fent barri · setembre 2016

Ecomaclet. Capítol 2
Quin mercat voldria Benimaclet?

Agroecologia i Sobirania Alimentària en Benimaclet
Dissabte 1 d’octubre / 10-15h
Plaça de Benimaclet
facebook.com/Ecomaclet

Foto cedida por: Sigfried Wagner

Valencià

Ecomaclet capítol 2:
Quin mercat voldria Benimaclet?


El passat 16 d’Abril, poques hores després d’haver clausurat la primera edició d’Ecomaclet, un veí va compartir en el nostre Facebook la foto que veieu en aquesta pàgina, que és una imatge de la Plaça de Benimaclet tal com estava en els temps (no gaire llunyans) en què encara existia el mercat a l’aire lliure. Para les/els que participàrem en l’organització de la “primera jornada per la sobirania alimentària de Benimaclet” aquella foto, així com els comentaris que vam estar captant pels carrers , ens confirmaven que el barri trobava a faltar un mercat de venda directa, és a dir un mercat de tota la vida.

Però aquell mercat tenia una peculiaritat, o – com dirien els que saben de màrqueting – un “plus afegit” ja que, va ser l’ocasió amb la que Benimaclet pogué començar a conèixer la labor d’una amplia xarxa de productors/productores i consumidors/consumidores que, des de fa temps i dia després de dia, ens permet menjar bé, sa i saborós i subratllant que “l’Ecologia Alimentària” no és ni un capritx ni una moda passatgera destinada als que es poden permetre aquest luxe. Açò ho vam tenir clar des que començàrem a imaginar Ecomaclet: calia eixir d’aquest malentès (clarament patrocinat per la indústria del benestar) que pretén reivindicar l’estreta relació entre poder adquisitiu i salut, o – encara pitjor – entre grans cadenes de distribució i democràcia del consum.
L’extraordinari acolliment del mercat d’Abril ens va confirmar que, sovint, el problema està en la falta d’opcions entre les quals escollir i que, malgrat els intents de canalitzar el consum, molta gent segueix sabent triar el seu propi camí.

És clar que el tema del consum ecològic i sostenible va en paral·lel amb el de la producció i transformació de la matèria primera i, gràcies a la labor dels grups de consum de Benimaclet, hem conegut, ja que des del principi ens han anat relacionant amb les/els productor*s i amb alguns dels col·lectius que les/els representen (Plataforma de Sobirania Alimentària i SPG Ecollaures) ja que són elles/ells les/els primer*s a bregar amb les dificultats ambientals, culturals i econòmiques que comporta apostar per un sistema productiu basat en la qualitat,  en el respecte de la terra i de les persones.
D’aquella primera jornada ens han quedat moltes bones sensacions i d’altres preguntes, però sobretot les quotidianes trobades pel barri, ens deixen clar que aquest és el lloc ideal per a engegar un procés ampli i participat que permeta imaginar un present/futur més ecològic, sostenible i solidari.

Per aquesta raó ací estem: continuant pel camí que començarem a marcar en aquell assolellat dissabte d’Abril i preparant un nou capítol d’Ecomaclet en el mateix lloc de sempre (aquella plaça on ens encantaria poder tornar a prendre una foto com la que ens va enviar el nostre veí), suggerint nostra millor resposta a una pregunta tant senzilla com ineludible: Quin mercat voldria Benimaclet?

També pot interessar-te