Caputxeta més enllà del bosc

BE aprén · març 2015

Entrevista a Josep Miquel Beltran
per Julia Reoyo

Caputxeta més enllà del bosc
Ds 28, 18h / Dg 29, 12h / Dg 29, 18h
5 / 7€

Teatre Lluerna
C/ Poetes Anònims, 1
963 899 389, 679 436 279
facebook.com/Lluerna-Teatre
teatrelluerna.com

Foto: Caixa Fosca

Valencià

D’on ve el nom Lluerna? Qual és la vostra trajectòria?

Van obrir el diccionari i ací estava, un puntet de llum perdut en la foscor de la immensitat del bosc a la nit. L’espai Teatre Lluerna va obrir fa dos anys, però la companyia Lluerna Teatre té ja 25 anys.

Per què heu decidit de muntar un teatre després de tant temps i perquè a Benimaclet?

Varem muntar el teatre a Benimaclet perquè és també el lloc on vivim, el nostre barri. Vam emprendre aquesta nova etapa per les circumstàncies de la crisi i les retallades (la cultura és una de les coses que primer cau) i com una alternativa al que havia sigut la nostra vida fins al moment, que era viatjar per tot l’Estat Espanyol amb els espectacles. També amb les ganes d’oferir una altra opció cultural a Benimaclet, que és un barri molt actiu en aquest sentit. Aquesta és la nostra aportació, un teatre familiar per a tots els públics.

Quins tipus d’espectacles oferiu?

Actualment la programació base la componguen els espectacles de repertori de les tres companyies residents al Teatre Lluerna que són la companyia de teatre del gest amb màscares Larvàrium, Edu Borja del Teatre de Marionetes i la companyia Lluerna Teatre que és la fundadora i la que dóna nom al teatre. El plantejament inicial va ser teatre de titelles en valencià, mostrar espectacles de la nostra companyia i una vegada al mes portar a una companyia convidada. Ara, amb el pas del temps, ens hem obert un poc més i oferim espectacles més variats com a teatre de gestos, pallassos, contacontes. Això sí, amb la llengua valenciana com a prioritat, encara que també programem en castellà.

Parla’m de les obres de la companyia Lluerna Teatre

Al llarg de 25 anys hem fet de tot, sempre teatre de titelles, però amb una visió oberta. Obres escrites per nosaltres, obres d’autors propers i també versions dels clàssics com “l’ombra de Peter Pan”, “Jugant amb Alicia”, “Pinotxo” i “Caputxeta, més enllà del bosc” que és l’obra que representarem a la fi de març. La gran majoria dels titelles els construïm nosaltres i en el teatre tenim una xicoteta exposició de titelles que ja no tenim en el repertori i un racó amb titelles del món.

En quina manera reinterpreteu els clàssics?

Per exemple en Pinotxo, el titella no vol convertir-se en humà, com succeeix en l’original, sinó que el que busca és reivindicar la seua identitat com a titella. I en el cas de Caputxeta, l’obra està ambientada en l’actualitat i es tracta d’una xiqueta que necessita més atenció de la seua mare perquè ella treballa molt (un tema molt comú hui en dia) així que s’escapa per a cridar l’atenció i va a un lloc en el parc (el bosc) on a la nit fan vida i es refugien els marginats de la societat, aquells que per circumstàncies han triat un altre camí o han sigut exclosos. Aleshores Marta, la xiqueta, coneix a “Wolf” un home que té el seu propi drama personal i que mitjançant l’amistat que entaulen, s’adona que en realitat no és mala gent, aconsegueix eliminar per tant els seus prejudicis i els de la seua mare. Si voleu saber com es desenvolupa tota la història, no us la podeu perdre el dissabte 28 i diumenge 29 de març. Vos esperem!

Castellà

¿De donde viene el nombre Lluerna y cual es vuestra trayectoria?

Abrimos el diccionario y ahí estaba, un puntito de luz perdido en la oscuridad de la inmensidad del bosque por la noche. El espacio Teatre Lluerna, lleva abierto ahora 2 años pero con la compañía, Lluerna Teatre, hemos cumplido ya 25 años.

¿Coómo es que habéis decidido de montar un teatro después de tanto tiempo y porqué en Benimaclet?

Montamos el teatro en Benimaclet por que es el lugar donde vivimos, nuestro barrio. Emprendimos esta nueva etapa por las circunstancias de la crisis y los recortes (la cultura es una de las cosas que primero cae) y como una alternativa a lo que había sido nuestra vida hasta el momento, que era viajar por todo el estado español con los espectáculos. También con las ganas de ofrecer otra opción cultural a Benimaclet, que es un barrio muy activo en ese sentido. Esta es nuestra aportación; un teatro familiar, para todos los públicos.

¿Qué tipo de espectáculos ofrecéis?

Actualment la programació base la composen els espectacles de repertori de les tres companyies residents al Teatre Lluerna que són la Companyia de teatre del gest amb màscares Larvàrium, Edu Borja Teatre de Marionetes i la Companyia Lluerna Teatre que és la fundadora i la que dona nom al Teatre. El planteamiento inicial fue teatro de títeres en valenciano, mostrar espectáculos de nuestra compaía y una vez al mes traer a una compañía invitada. Ahora, con el paso del tiempo, nos hemos abierto un poco más y ofrecemos espectáculos mas variados como teatro de gestos, payasos, cuentacuentos. Eso sí, con el idioma valenciano como prioridad, aunque también programamos en castellano.

Háblame de las obras de la companía Lluerna Teatre

A lo largo de 25 años hemos hecho de todo, siempre teatro de títeres pero con una visión abierta. Obras escritas por nosotros, obras de autores cercanos y también versiones de los clásicos como “la sombra de Peter Pan”, “Jugando con Alicia”, “Pinotxo” y “Caputxeta, més enllà del bosc” que es la obra que representaremos a finales de marzo. La gran mayoria de los titeres los construimos nosotros y en el teatro tenemos una pequeña exposicion de titeres que ya no tenemos en el repertorio y un rincon con titeres del mundo.

¿En qué manera re-interpretáis los clásicos?

Por ejemplo en Pinotxo, el títere no quiere convertirse en humano, como sucede en el original, si no que lo que busca es reivindicar su identidad como títere. Y en el caso de Caputxeta, la obra esta ambientada en la actualidad y se trata de una niña que necesita más atención de su madre por que ella trabaja mucho (un tema muy común hoy en dia) así que se escapa para llamar la atención y va a dar a un lugar parque (el bosc) donde por la noche hacen vida y se refugian los marginados de la sociedad, aquellos que por circunstancias han elegido otro camino o han sido excluidos. Entonces Marta, la niña, conoce a “Wolf” un hombre que tiene su propio drama personal y, mediante la amistad que entablan, se da cuenta de que en realidad no son mala gente, consigue eliminar los prejuicios suyos y de su madre. Si queréis saber cómo se desarrolla toda la historia, no os la perdáis el  sábado 28 y domingo 29 de marzo. ¡Os esperamos!

També pot interessar-te