Julio Antonio Blasco, Sr. López
Artista del mes · setembre 2015
En la il·lustració de la portada veiem que ixen braços i cames d’un edifici. És una crítica als arquitectes que cada dia fan els habitatges més xicotets o perquè no hi ha forma de tirar als fills de casa? Realment, la imatge és un detall o adaptació per a la coberta de Benimaclet Entra d’una il·lustra- ció que pertany a un poemari titulat Bolso de niebla de María Rosa Serdio que es publicarà la pròxima tardor amb l’editorial asturiana Pintar-Pintar. No té res a veure amb el que em comentes, encara que podria ser per- fectament! De les 31 il·lustracions d’aquest àlbum he seleccionat aquesta perquè pot fer referència a ‘barri’, a ‘col·lectivitat’, molta gent dins de Benimaclet, cadascuna d’elles amb les seues peculiaritats dins d’un edifici comú, un barri de tots i per a tots.
Juanjo Sáez assegurava que tothom di- buixava quan era xicotet, simplement algunes persones deixen de fer-ho i unes altres continuen i fan d’açò la seua pro- fessió. Estàs d’acord amb ell? Totalment. És una de les primeres activitats creatives que fem, dibuixar, tacar, acolorir, desbaratar papers, gargotejar en qualsevol lloc… Com diu Juanjo Sáez, alguns deixen de fer-ho, no sempre per pròpia voluntat. El ser creatiu es considera inútil, innecessari i poc pràctic i crec que açò és una gran equivocació. Si se li donara a la creativitat la importància que té, les coses serien d’altra manera, i un altre tipus de generacions s’estarien creant. Alguns hem decidit convertir-ho en la nostra profes- sió però lluitant contra vent i marea.
Els teus dibuixos posarien molt nerviós a més d’un professor dels quals jo tenia. Fins a quin punt cal eixir-se de les vores i viure al límit? Il·lustre per a llibres de text i més d’una discussió he tingut sobre com d’estrictes són aquests llibres. Quan llig els enunciats pense que fem llibres per a bo- rinots, que arriben a l’institut sense saber utilitzar una regla. Caldria revisar els contin- guts, mètodes i molts dels mestres haurien de reciclar-se. Cal eixir-se de la vora, cal eixir de la zona de confort, cal aprofitar, investi- gar, compartir i mostrar, cal aprendre cada dia i no avorrir-se, avançar i gaudir, encara que no et deixen i sobretot, atrevir-se.
Repassant els teus treballs veiem que el collage és part fonamental de la teua obra. Ctrl + X i Ctrl + V són els teus comandos favorits o seguim amb les tisores i la cola de barra? Em moc en el manual i el digital. Tots dos són perfectes i aporten una sèrie de solucions i possibilitats que combinats mul- tipliquen els resultats. Sóc una mica vintage, utilitze els programes d’una manera artesana, en parlar amb il·lustradors es riuen quan els explique com treballe.
M’atreviria a dir que el teu color favorit és el roig. M’equivoque? No t’equivoques. Vaig tenir una temporada en la qual tot ho feia roig però he superat eixa addicció, els editors m’han ajudat, obligant-me a utilitzar altres colors. Vaig passar un mono terrible… Pròximament es publicarà un llibre amb textos de María Rosa Serdio González amb l’editorial Pintar-Pintar. Es tracta d’un poemari en principi infantil però jo crec que destinat a tots els públics, amb textos de María Rosa i 31 il·lustracions que acompanyaran als poemes. És un llibre en el qual he treballat amb actitud investigadora, generant nous registres i imatges dins del meu estil però fent un pas més enllà. A més d’aquest llibre, també publique a la tardor un àlbum infantil il·lustrat amb l’editorial Canica Books que es titula Estación Central, amb text d’Aurora Ruá. I a aquest li van a seguir dos àlbums infantils més.
Estudio 64 va obrir fa poc menys d’un any i s’ha convertit en la llibreria d’il·lustració de referència del barri. Què recomanaries a algú que entrara per primera vegada? Li recomanaria primer que entre sense prejudi- cis i es divertisca, observe tranquil·lament, es prenga el seu temps i descobrisca tot el que hi ha en la llibreria. Que entenga el que és el llibre il·lustrat, que és per a adults i per a xicotets, i que se sorprenga amb tot el que hi ha al voltant: Il·lustracions, exposicions, tallers, joguets, ceràmiques… un món que a més és per a tots, per a qualsevol.
Veiem molts animals en els teus últims tre- balls, a més del publicat en diverses llen- gües, Animales arquitectos. Volts tenir-los tots o et conformes amb què nien en les teues llibretes? Han envaït la meua vida. Començant pel periquito que tinc en casa, Chulito. Els Animales arquitectos s’estan mul- tiplicant pel món, en castellà, anglés, coreà, rus, holandés… i ara estic treballant en la segona part, Animales doctores. A tots aquests bitxos li van a seguir un àlbum il·lustrat amb un gat com a protagonista i un altre amb un tigre. De moment, només nien en les meues il·lustracions, crec que és el millor.
Símientes Editores naix junt Javier Undiano, una editorial que explora el món de la il·lustració. Els somnis de la raó porten monstres o és un somni fet realitat? Sí- mientes Editores naix en 2011. Un somni de Javier que també és el llibreter d’Estudio 64. Es tractava de crear una editorial per a tafanejar en els quaderns d’esbossos d’il·lus- tradors. Hem realitzat dues publicacions, una d’elles, Hacia ningún lugar, de Mar Hernández, Malota. Ara estem gestant una nova publicació per a finals de 2015. Un somni fet realitat, que no ens va a fer rics però ens fa molt de goig.
