Hort urbà, llavor de comunitat

fent ciutat · novembre 2016

Hort urbà, llavor de comunitat

Una oportunitat de recuperar una cosa en la ciutat perduda per a molts

parcellesnostres.com

facebook / parcellesnostres

twitter / @Parcel_les

Veure que alguna cosa creixia entre l’asfalt i com eren les persones que s’organitzaven per a recuperar un gest tan propi de la nostra cultura, va despertar la nostra curiositat. Com s’organitzaven? Quines dificultats troben? I quines alegries? Quines diferències hi ha entre unes iniciatives d’agricultura urbana i unes altres? Així començàrem. Coneixent de molt a prop la realitat dels horts urbans per a crear propostes amb les persones que ja hi participen, i que podrien fer-ho. Les primeres converses ja ens van donar la pista que podíem aplicar l’agilitat, comoditat i senzillesa de la tecnologia per a facilitar la gestió i dinamitzar l’horta en col·lectiu en la ciutat. Açò és Parcel·els.

Vam veure que hi havia llavors que podrien donar els seus fruits. Horts amb llista d’espera. Iniciatives impulsades pels mateixos ciutadans (a València casos com Cabanyal Horta o Horts Urbans de Benimaclet). I eixos fruits podien ser de moltes classes, perquè com en moltes entrevistes m’han explicat, els horts fan barri. Per a molts és la primera experiència en comunitat i el principi de molt més. Posada la llavor del compromís i de fer un projecte entre tots, sorgeixen de forma espontània idees de com vincular els horts amb el que hi ha al seu al voltant: educació, integració, cultura, etc.

Hem aprés molt escoltant i compartint moments amb hortolans urbans, emprenedors d’horts, voluntaris que coordinen treballs comunitaris, etc. Una de les coses més significatives és que estem en un moment d’aprendre a ser bons hortolans urbans. “Fa falta conscienciar i motivar la gent sobre què és treballar en comunitat”. “Els ciutadans haurien de provar què és realment participar en un hort urbà perquè així viurà què és i valorarà el seu nivell de compromís”.

Comptar amb bona terra, aprendre a preparar-la, a regar i a cuidar els projectes que hi ha i que s’inicien, per a tenir una bona collita i que inspiren a uns altres. Cal crear i engegar serveis que garantisquen la sostenibilitat d’aquests projectes, en totes les seues fases. Nosaltres n’estem treballant dos, amb la idea de passar d’una idea romàntica sobre els horts urbans a entendre i viure què significa i què implica de debò participar en un hort urbà.

Estem treballant en una aplicació per organitzar la comunitat i que done impuls i contribuïsca a motivar i conscienciar sobre el treball en comunitat, perquè amb el temps s’oblida que és oci i responsabilitat de tots. Fet comú a un altre tipus de projectes de caràcter social o voluntari, però que en un hort urbà implica també responsabilitat amb la terra.

També treballem en una plataforma per a situar les alternatives d’agricultura urbana en la nostra ciutat i que ens faça prendre consciència d’una forma més real de com són. És necessari entendre les seues diferències i funcionament: horts socials, horts d’oci, horts autogestionats, horts en lloguer… I trobar els motius a iniciar-se (socialitzar amb la comunitat, oci saludable i beneficis terapèutics, autoconsum i ecologia, medi ambient i cultura, repensar l’espai urbà, satisfacció personal, etc.), decidir el nostre compromís i forma de participació o implicació.

Volem seguir apropant l’urbà i l’horta, convidar a imaginar i a construir l’agricultura urbana per a la nostra ciutat. Perquè com ens explicava una agricultora: “si cuides un trosset de terra, cuidaràs la nostra horta, la nostra cultura”.

Raquel Gálvez

També pot interessar-te