2 Animales

Com definiríeu el vostre grup? 2 Anima- les és un grup de treball, fem versions dels clàssics del rock, blues i soul i venem una bona estona de música i diversió. Som uns mercenaris del rock.

D’on ve el nom 2 Animales? El nom ens ve heretat, de quan treballàvem al programa de televisió Efecte Palomar de Canal 9. Érem la banda animal i quan es va acabar aquest treball, Fede i jo munta- rem el duo. No ens vam calfar molt el cap, només ens agradà.

Què dos animals formen el grup? 2 Ani- males som actualment, Ángel Vela (també guitarrista de Los Perros del Boogie i d’Isma Romero) i jo, Paco Luna que cante amb 2 Animales i amb la 40-Funk Brass Band.

Com vos coneguéreu? Quan ens cone- guérem Ángel i jo, 2 Animales ja portava un bon recorregut, ell ens va invitar fa un parell d’anys a tocar en l’aniversari dels Beatles. Jo buscava un substitut de Fede, que tenia moltes dates ocupades com a baixista de Los Inhumanos. Pocs dies després, Ángel i jo quedàrem a un bar i esbossàrem un repertori en un tovalló.

Qui és Timón i qui és Pumba? Sense cap dubte, jo, Paco, el cantant sóc Pumba i Ángel, l’actual guitarrista del grup, això de Timón no li ve malament.

Carnívors o herbívors? Som carnívors, carn, sang, per l’amor de Déu!

Cadascuna de les vostres cançons sonen diferent de l’anterior, com definiríeu el vostre estil? Rock clàssic anglosaxó, cançons dels grans artistes del rock, blues i soul dels anys setanta, encara que hi ha concessions.

Per què vau començar? Començarem per la fama i la glòria però no va eixir bé. Nos ens desanimàrem i continuàrem només per diners. I no va ser molt rentable. Per últim, ens conformàvem en aconseguir sexe fàcil. I tampoc va funcionar… Aleshores inten- tàrem deixar-ho però teníem un animal dins que ens mossegava les entranyes. I ara continuem només per això, pel que som: 2 Animales.

En els vostres cartells, poseu la vostra cara als protagonistes de pel·lícules molt famoses, idea d’una nit de borratxera? Això dels cartells va sorgir de la forma més idiota. Vaig fer el primer posant la cara del gerent d’un bar en la pel·lícula de L’ultimàtum de Bourne. Després em va fer gràcia i resulta que va tindre molt bona acceptació. Li he agafat la pràctica i en realitat, és molt senzill. Els cartells els fan a Hollywood, jo només els canvie la cara!

Teniu un tema que no podeu evitar tocar una nit? No hi ha un tema especial però sí que tenim una forma especial d’acabar quan la gent s’agafa de les mans i canta amb nosaltres amb Everybody Needs Some- body to Love, la versió de The Blues Bro- thers. El que sí que hi ha són temes de què ens cansem i es van quedant en la carretera.

On se sent més còmode 2 Animales? On més m’agrada és al carrer, el contacte directe amb la gent, el rock de guerrilla, però el lloc real on 2 Animales es troba còmode és als bars i clubs xicotets, a peu de públic, sense escenari on podem tocar i ser tocats. El contacte és imprescindible. Encara que acceptem qualsevol tipus d’es- cenari o festa privada. El que siga! Tot per la pasta. Tenim un lema: Per un preu mò- dic, toquem fins en el teu vàter.