CIM · Centre Instructiu Musical

BE conta · març 2016

Benimaclet Conta
Un barri que conta la seua pròpia història
benimacletconta.com

Podreu trobar aquest lloc a
C/ Baró de Sant Petrillo, 14

Text i foto facilitats per
Alba Sanchis / AAVV de Benimaclet

El CIM és el Centre Instructiu Musical de Benimaclet que es troba en l’encreuament dels carrers Baró de Sant Petrillo i Enric Navarro. Per a recuperar la seua història hem recollit els records del veïnat que marquen l’evolució d’aquesta societat musical.

Estava situat al carrer Providència, número 3. Anys més tard, es va crear una escola de música per a socis i fills de socis anomenada, La Confianza. Al novembre de l’any 1909, amb motiu del nomenament del reverend Miguel Zaragozá Barber com a capellà i rector de l’església de la Nostra Senyora de l’Assumpció, un grup de músics i veïns del poble, van decidir obsequiar-li amb una serenata. Llavors s’agruparen sota la direcció de Mariano Baró Martínez i van celebrar la benvinguda del nou capellà.

A principis de l’any 1910, el veí Francisco Bori Escuder va cedir un pis de la seua propietat al carrer València (actual Baró de Sant Petrillo) i els músics i socis van pagar el seu lloguer. José María Zaragossà es va oferir voluntàriament per a donar les classes de solfeig als primers alumnes. Alguns veïns recorden aquest lloc com a la cooperativa Los Patos.

A partir de l’any 1911, sembla que el local es va quedar xicotet i segons recorden, arran d’açò i d’algunes discrepàncies entre el director i alguns músics, el director va dimitir i es va produir una divisió que va donar origen a les dues bandes. Uns quants músics van decidir quedar-se amb el director, el qual va tindre un accident i es va quedar coix, rebent el malnom de La Pezuña. Ell tenia bons músics, per la qual cosa des de l’altra banda van intentar captar-li alguns, per la qual cosa, a l’altra formació li van posar el nom de La Mano Negra.

Anaven a la plaça de Bous a concursar per separat les dues bandes; hi havia anys que guanyava La Pezuña i altres que ho feia La Mano Negra. També recorden que hi havia un carnisser, Maselnet, de la banda de La Pezuña que es dedicava a guardar les ungles dels animals en sacs i que quan guanyava la seua banda, es dedicava a tirar-les als contraris des d’un carro.

La banda de La Pezuña feia una festa molt popular al gener per Sant Antoni a l’Ermita de Vera. Portaven a Sant Antoni des de Bétera fins al Musical de Benimaclet, enfront del que és hui l’escola Bressol. Un any, portant al sant de nit, van perdre la seua carreta i van haver d’anar amb ciris pels camps fins a trobar-la. Les dues bandes buscaren en diferents moments apropar-se però no va ser fins a l’any 1932 quan es va produir la fusió d’aquestes societats musicals en la Fiesta del Abrazo.

La seua participació en els diversos certàmens i concursos ha sigut assídua, arribant a competir en la seua època de màxima esplendor amb les bandes de Llíria i Vilanova de Castelló. També ha donat un gran impuls a l’escola, impartint-se classes a alumnes de totes les edats i comprenent tot tipus d’ensenyament musical. De tot açò es nodreixen la seua Banda, Banda Juvenil, Cor, Rondalla i Orquestra.

Actualment, el CIM és un lloc actiu i ple de vida, amb una programació replena d’activitats relacionades amb la música i la cultura, on es mescla l’aire del passat de Benimaclet amb una brisa nova. Un bon eixample és el Magacim, un projecte en què els xiquets, utilitzant mitjans audiovisuals, creen una televisió on poder expressar les seues inquietuds.

Si caminant pels carrers de Benimaclet no saps on anar a prendre alguna cosa, pots tractar d’imaginar tota aquesta història al CIM, on encara es respira eixe aire passat.

També pot interessar-te