Carnestoltes a Benimaclet
fent barri · febrer 2016
Rient rient i ja fa vora trenta anys que va començar a arribar el moro Maclet al poble al qual dóna nom per allà pel camí de les Fonts. Han passat eixa garbera d’anys des d’aquell primer carnestoltes quan tot era nou i les tradicions es recuperaven o s’inventaven al tall. Al gegant Maclet prompte va vindre a fer-li companyia el cavaller Tirant, i tots dos amb el temps han crescut i han mudat de vestits més d’una vegada. A hores d’ara s’ha completat la nostra parella de fet (així els hem anomenat durant anys mig de broma) amb la geganta Cleta, encara més alta i més jove i que fa pocs anys que ha vingut a raure al nostre local del carrer Masquefa.
Entre les tradicions que s’iniciaven per allà finals dels vuitanta i principis dels noranta també hi havia els dimonis, els nostres dimonis de Benimaclet. Fóra difícil ara recordar tantes festes de carnestoltes fent correfoc per tot el poble, i els encontres amb cortines de foc entre Maclet i Tirant, les carretillades i les espigues i la coca il·luminant tots els racons de la plaça amb la gent ballant i saltant amb èxtasi festiu. I com evocar tot això sense la banda sonora? Certament quasi impossible.
La nostra colla de dolçainers i tabaleters, Estrela Roja de Benimaclet, que justament ara ha fet vint-i-cinc anys, ha posat la música popular i festiva durant tots aquests anys fins a arribar al dia d’avui.
També la banda de música del poble, que ens ha ajudat a fer desfilar les comparses de moros i cristians (més moros que cristians, tot s’ha de dir). I encara no podem deixar d’esmentar tots els grups que han animat les festes de la plaça o al nostre local. Músics de tots els estils musicals però amb la característica comuna de l’ús del català en les seues lletres, que aquest ha estat un dels elements ben visibles des dels inicis de la festa. En efecte, l’ús normal i sense complexos de la llengua ha estat un tret d’identitat del nostre carnestoltes. La llengua del poble de Benimaclet i la de tot el nostre país, el límit del qual s’ha fet visible en els encarregats de llegir la nostra proclama anual d’independència: persones il·lustres vingudes de molts racons del País Valencià i del Principat de Catalunya i alguna també de les Illes Balears.
No podem deixar passar l’ocasió de referir-nos a la gent de la Muixeranga de València, afegits a la festa des de fa molts anys, i que havien tingut destacats precedents en muixeranguers de l’Alcúdia o de l’Olleria que havien participat en la nostra festa anys enrere.
Hem d’anar acabant l’escrit i encara hauríem de parlar del meravellós ambient que es viu cada any en els sopars de proclama i el seu animat equip de redacció, del sopar de comares amb tots els amics que no hi falten mai i que xalen a cor què vols amb la desficaciada tómbola de regals impossibles. També parlaríem del nostre ajuntament carnestolenc i el seu elenc d’alcaldes, alcaldesses i regidors, i com no, de les escoles públiques que fan cada any que la festa infantil siga un èxit. Doncs això, us animem a participar un any més en el carnestoltes de Benimaclet.
Assemblea de Veïns de Benimaclet