Xalet Vista Alegre
BE conta · juny 2015
Si caminem pel carrer Guàrdia Civil i arribem a l’anomenat Parc de la Via po- drem veure un antic xalet i potser ens preguntem quin lloc ocupa en la història de Benimaclet. Doncs bé, aquesta casa es va construir a principis del segle xx com a casa de camp residencial de la fa- mília Martí, una família burgesa i se li anomenava Xalet Vista Alegre. Junt amb la casa principal, hi havia una casa per al servei. Gràcies a les nétes dels cuidadors que van treballar per a la família Mar- tí, Tere i Lolín, i que van viure allí gran part de la seua vida, hem pogut recupe-
rar aquesta història. Els seus iaios s’en- carregaven del manteniment de la casa i dels terrens d’horta que tenia al voltant, així com dels cavalls i altres animals per al consum propi. Tenien també un am- pli terreny amb un jardiner a sou que s’encarregava que el jardí estigués bonic tot l’any. També hi havia una terrassa en què la senyora s’asseia a prendre el sol, així com un mirador adornat amb vidres de colors que han desaparegut.
Conten que l’amo d’aquesta casa pos- seïa molts terrenys, tant en Benimaclet com en altres zones de València. Així, sembla que quan comptava el que tenia, deia: -Jo en tinc tantes cafissaes- i repetia tantes voltes el número de cafissaes que tenia, que es va quedar amb el nom de Casa Cafís. Una cafissà és una mesura antiga valenciana que correspon a dotze fanecades. Durant la Guerra Civil, els cuidadors del xalet van demanar permís als senyors per a poder oferir la casa per a evacuats de la guerra. Pel fet que te- nia un refugi, va arribar a haver-hi fins a seixanta persones resguardades allí. A més, el cuidador, fidel als seus senyors, va amagar les joies i altres objectes de valor perquè no els furtaren. També van haver de tapiar la verge que hi havia a l’interior de la casa per a evitar proble- mes.
Junt amb la casa, va ser construïda una fàbrica de què també eren amos els Mar- tí i de la que actualment queda única- ment el testimoni de la xemeneia que hi ha a pocs metres de la casa i que també crida l’atenció, com un element molt diferent de les modernes construccions pròximes. Es tractava d’una fàbrica de conserves de verdures, sobretot tomaca, en la que hi havia molts treballadors. Va funcionar fins a 1956, segons recorden els veïns.
Els cuidadors del xalet van treballar fins més tard de 1968. Quan van deixar de treballar, el senyor els va construir un segon pis damunt de la casa de servei perquè pogueren viure allí fins a la seua mort, i va contractar a altres cuidadors més joves. Segons recorden, la casa va ser utilitzada fins a 1980.
En aquest xalet, conegut també com a Xalet Martí, es troba actualment la Junta Municipal d’Exposició, on es rea- litzen diverses tasques administratives corresponents als districtes 6, 14 i 15 de València.
Si un dia passejant arribeu fins a aquest antic xalet, amb un poc d’imaginació, podreu visualitzar encara a la família de cuidadors que allí vivien i treballaven per a ocupar-se d’aquesta casa d’estiueig, que es trobava en aquells temps comple- tament envoltada d’horta i camins com el de Vera, del que ja parlarem més en- davant.
