3a trobada Prenem l’Escenari
fent barri · març 2017
Les companyes de l’Assemblea Prenem l’Escenari, presenten el seu manifest.
La trobada Prenem l’Escenari! va nàixer arran la presentació del documental “Tomar el escenario”, amb la intenció de fer una crítica i crear debat sobre el masclisme dins de l’escena musical alternativa. No obstant això, volem ampliar-ho a altres àmbits (artístics, tècnics, relacionals) on el paper de la dona continua relegat a un segon pla i la seua presència ha d’enfrontar atacs masclistes.
Les trobades les organitzem mitjançant assemblees obertes no-mixtes i les persones que hi treballem i participem ho fem de forma militant. Creiem en l’autogestió com una forma de desenvolupar-nos i potenciar-nos; volem també recordar que no és un festival, és un espai d’aprenentatge, sororitat i suport mutu, de debat, reflexió, encontre, i de compartir bons moments. No busquem l’elitisme musical, volem crear espais inclusius per a totes aquelles que vulguen dinamitar els discursos i les dinàmiques de poder que ens limiten.
En el darrer any hem pogut presenciar canvis notables a l’hora de prendre consciència per part de les dones músiques, que han anat buscant vies de complicitat i creant xarxes de sororitat, al mateix temps que s’han denunciat situacions discriminatòries com els cartells de concerts on se’ns invisibilitza i s’han posat en marxa mecanismes i eines per combatre aquestes situacions.
Algunes solucions com programar més grups on hi participen dones, bolleres i trans als festivals i concerts, són mesures insuficients però, entenem, necessàries per a fer les primeres passes. No obstant això, el vertader canvi pel qual ni tan sols caldria pensar que ‘s’han de programar més grups’ vindria del “prendre consciència” i partit, de cada individu. Per part del “grup opressor” de detectar la seua influència i responsabilitat dels seus privilegis i actuar per tal de deconstruir-los. Per part del grup oprimit, d’adonar-se del seu lloc davant el món i com afecten aquests rols establerts al desenvolupament de la seua vida personal i artística.
Tot això inclou també donar una resposta contundent davant les agressions masclistes que es donen als espais musicals, per transformar-los en espais de seguretat. Perquè girar l’esquena a una realitat, no fa que aquesta desaparega. Per això, exigim visibilització i actuació mitjançant protocols, i en el cas de ser necessari, formació prèvia del personal.
Així doncs, tornem a reivindicar els espais que també són nostres. Tornem i tornarem a fer visible allò que el sistema heteropatriarcal vol mantenir en un segon pla, com una “segona veu” que queda soterrada. Us convidem que sigueu partícips i engranatge del canvi social necessari, que, entre totes “capgirem” un 8 de març que s’ha anat deformant amb el pas del temps, que, amb “sororitat i rebel·lia”, prenem els nostres escenaris i resignifiquem els espais.
Perquè recordant les paraules d’Ella Baker: “Nosaltres que creiem en la llibertat no podem descansar fins que arribe”.