Patronat parroquial
BE conta · novembre 2015
A la cantonada que podem trobar entre els carrers Baró de Sant Petrillo amb Enric Navarro i Leonor Jovani, on actualment hi ha una entitat bancària, va existir fins fa poc més de 30 anys, un antic edifici que va tindre funcions molt diferents en el passat.
No se sap de quina data era, però la pri- mera referència que alguns veïns i veïnes recorden és com a Cooperativa de Sant Josep, a principis del segle XX.
Aquest terreny pertanyia a l’Església i el va cedir a aquesta cooperativa que, havent-se situat en diferents llocs del barri, final- ment es va ubicar en aquest lloc. Era una cooperativa d’agricultors molt humil on guardaven les labors de cultiu, entraven els carros, etc. Quan va acabar la guerra, ja es recorda aquest edifici com el Casino de les Dretes i després de La Falange. Durant un període de temps va tindre en la seua primera planta, unes aules escolars, només per a xics, conegudes com Les Es- coles Parroquials. Altres veïns i veïnes les recorden com Escoles de Dretes, perquè aquest era el nom de la formació política que les havia creat, tot i que no era ne- cessari que el pare de l’alumne tinguera la condició de soci en l’entitat per a ser admés, ja que tots els alumnes podien formar part de l’escola.
Tenien dues aules i un pati. Aquest edifici era propietat de l’Església Parroquial, en- titat que va decidir recuperar aquest edifi- ci l’any 1967, anomenant-se des d’aquesta data Patronat Parroquial. Es tractava d’un saló semblant al Casino Musical o Centre Instructiu Musical de Benimaclet però encara més antic, que complia funcions lúdiques.
La planta baixa era un bar on anaven els iaios a jugar a les cartes, al dòmino, a llegir el diari, a xarrar, etc. S’utilitzava també com cinema, ja que projectaven pel·lícules per als xiquets i per una pesseta es podien veure dues pel·lícules. A més, hi havia un saló on es podien fer reunions amb una zona de frontó a l’aire lliure, lloc que de vegades, es convertia en cinema d’estiu per a tot el barri. També hi havia un xicotet escenari on es desenvolupaven actuacions teatrals de temàtiques diverses de manera regular.
Es reunien al Patronat Parroquial dife- rents moviments juvenils com Joventut 68. Es tractava d’un moviment que no tenia arrel catòlica. Va ser el primer mo- viment obert i conscient de la força re- novadora de la joventut. El seu objectiu era mobilitzar els joves, perquè cadascun d’ells desenvolupara les activitats que més li abellien: teatre, poesia, literatura, es- port, música, etc. Es feien moltes xarrades compromeses amb la realitat social i polí- tica, excursions, exposicions, grups d’es- tudi, etc. No obstant això, va durar només un parell d’anys. Aquest moviment es va convertir en una important referència per a altres pobles.
L’edifici va ser derrocat a la dècada dels anys huitanta, perdent així un altre dels llocs emblemàtics i dels símbols identi- taris de l’antic poble de Benimaclet. Poc de temps més tard, es va construir l’edifi- ci d’habitatges que podem trobar-nos en l’actualitat.
